Confirmat, la cuina tradicional catalana és tendència a Barcelona. Plats clàssics com els macarrons, l’escudella, el capipota i el fricandó han tornat amb força a les taules de bodegues i restaurants per delitar molts comensals, que en molts casos ja no els cuinen a casa. El xup-xup de l’àvia està de moda, però això sí, has de saber on anar a tastar-lo.
Hi ha locals com Casa Pagès (Llibertat, 19), l’Andreuenc (Neopàtria, 87), el Bar Dijous (Consell de Cent, 93), la Granja Elena (passeig de la Zona Franca, 228) o el Bar Casi (Massens, 74), on el plat es menja en els esmorzars de forquilla i on la salsa convida a sucar-hi pa. També en sucaràs al fricandó del restaurant de les Corts, Can Ugal.
Seguim ara amb bodegues recuperades, com la Manolo (Torrent de les Flors, 101) i la Gol (Parlament, 10), i restaurants clàssics com Ca l’Estevet (Valldonzella, 46) i els dos restaurants de Carles Gaig, el Petit Comitè (passatge de la Concepció, 13) i el Gaig (Nau Santa Maria, 5), on el clàssic fricandó amb moixernons no falla. També hi ha locals que acaben d’aixecar la persiana, com el Bar Veracruz (Mallorca, 321), que han decidit incloure en la carta aquest plat i seguir-ne la recepta tradicional.
Però com que la tradició també es pot reinterpretar, és clar que sí, també recomanem el fricandó de tonyina amb bolets que Jordi Vilà cuina a Alkostat (ronda de Sant Antoni, 41). I atenció, perquè la carn i la salsa del fricandó encaixen perfectament entre dos trossos de pa, que és com el preparen a les noves xarcuteries Pamb (València, 203 i Verdi, 15) i, des de fa anys, a la Bodega Montferry (passatge de Serra i Arola, 13).
Un thriller gastronòmic “gamberro”
Tots aquests exemples donen fe que el fricandó ha recuperat posicions a les cuines i a les taules, però no només això. El plat també viu moments de glòria a les xarxes amb receptes virals, com la de les joves que ensenyen a fer, pas a pas, plats de la cuina catalana a Taula per dos (@taulaperdos_). I atenció, perquè aquest plat nostrat ara també és protagonista del llibre Fricandónation, de Miquel Bonet.
Fricandónation és, segons l’autor, un thriller gastronòmic ple de sarcasme. Li agrada definir-lo com una “gamberrada” i també una defensa a ultrança de la cuina catalana: “Juguem amb la hipòtesi que la profecia de la desaparició de la cuina tradicional s’ha complert. El relat ens transporta a una distopia molt propera en què no queda cap rastre dels plats de sempre, o millor dit, gairebé cap rastre, i les mandonguilles amb sípia, la samfaina o el capipota han desaparegut dels menús i les cartes”.
Un llibre cuinat fa tres anys
Tot i que Bonet reconeix que en l’actualitat sembla que la cuina de les àvies ha tornat als fogons dels restaurants, explica que Fricandónation es va plantejar fa tres anys quan “no semblava que pogués reviure”. Ara, però, tem que aquesta recuperació de l’arrel sigui només “un cant del cigne o un miratge”. Diu que espera equivocar-se i que la cuina catalana “hagi tornat per quedar-se”.
En el relat apocalíptic de Bonet, és un popa gastronòmic qui tornarà a posar la cuina catalana de moda. Tot comença amb una escudella i carn d’olla i un fricandó que deixen embadalit un gran crític francès. Després d’ell, influenciadors, empresaris i xefs s’aboquen a la febre del moment: “Volen convertir el fricandó en el nou ramen, el plat icònic d’una cuina sofisticat i global”. Però el xup-xup es complicarà entre enveges i traïcions.
“Pels joves, el fricandó serà una cosa exòtica”
Bonet recorda que fa uns anys “Barcelona era culinàriament plenament catalana i ara per la generació jove quan els parles de fricandó o samfaina els sona com una cosa exòtica“. L’autor creu que la cuina catalana està en fase d’activisme i que això és símptoma que les coses no van bé, però també apunta que el fet que hi hagi una resistència és bon senyal, com passa amb la llengua catalana: “No estem totalment morts”. En ser preguntat per una recomanació a Barcelona, ho té clar: “El restaurant Alkostat de Jordi Vilà, receptari i militància”.
