Com ha retratat el món audiovisual l’engranatge de les estrelles Michelin? Són uns guardons que poden catapultar un restaurant fins al cim de la popularitat però que amaguen molts secrets. L’expert en sèries Guillem F. Marí, de la revista en línia Serielizados, analitza al programa B de gust tres documentals que despullen l’engranatge de la famosa guia francesa.
Les estrelles Michelin són sinònim d’excel·lència. Que un restaurant sigui guardonat i formi part d’aquest ecosistema és com jugar a la Champions, córrer a la F1 o desfilar a la Setmana de la Moda de París. Però és un sistema just o elitista? En teoria, els inspectors anònims de la guia gastronòmica més famosa del món valoren la qualitat del producte, la tècnica culinària, l’harmonia del sabor, la personalitat del xef i la regularitat.
Al filo: persiguiendo Estrellas Michelin (Apple TV)
Al filo: persiguiendo Estrellas Michelin, docusèrie d’Apple TV, mostra la cara més competitiva i exposada del sistema de les estrelles Michelin. Acompanya xefs de diferents països mentre intenten aconseguir, mantenir o recuperar una estrella, amb la pressió constant dels inspectors anònims que venen al restaurant i del veredicte final a la gala on s’anuncien. Aquí l’estrella no és només un reconeixement, és una qüestió de supervivència professional, econòmica i emocional.
Cada servei pot ser decisiu i cada error pot costar anys de feina. Guanyar-ne una pot incrementar un 20 % els ingressos i aconseguir-ne dues, un 40 %. La sèrie converteix el sistema d’estrelles Michelin en un espectacle una mica sensacionalista i exagerat, però és una bona demostració de la pressió que pot suposar. Són especialment interessants les entrevistes anònimes als inspectors Michelin, ocults a l’ombra i amb la veu distorsionada. La millor feina del món?
Michelin Stars: Tales from the Kitchen
Si Al filo mostra la cursa, Michelin Stars: Tales from the Kitchen entra dins la cuina per parlar del preu real de l’excel·lència. Aquest documental danès del 2017 dona veu a xefs amb estrelles Michelin que expliquen la rutina, l’estrès i les renúncies personals que comporta mantenir el nivell. El focus no és tant el premi com el desgast: jornades interminables, obsessió pel detall i la por constant de perdre-ho tot amb una sola mala temporada.
Casos reals de suïcidis per la pressió o també la cara fosca de la guia Michelin, pensada des de la seva primera edició al 1900 com a un incentiu gastronòmic perquè la gent viatgés en la incipient indústria del cotxe i gastés i comprés neumàtics, òbviament neumàtics Michelin, als establiments propers dels restaurants recomanats a la guia.
Chef’s Table: France (Netflix)
Per acabar, tornem a on va començar tot, a França, amb la docusèrie de Netflix Chef’s Table: France. Un spin-off de l’excel·lent sèrie Chef’s Table, que se centra en la visió pròpia de cuiners excepcionals. Ofereix una mirada més pausada i gairebé contemplativa sobre l’univers de les estrelles Michelin.
Cada episodi retrata un gran xef francès i la seva filosofia, mostrant com l’alta cuina pot ser sinònim de creativitat, memòria i identitat cultural. Aquí, l’estrella no és el final del camí, sinó la conseqüència d’una manera de viure la cuina. És la cara més artística i reflexiva d’un sistema sovint associat a pressió i competitivitat extrema.
