compartir
El gener del 2015 la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) va desencadenar el tancament de moltes botigues històriques de Barcelona, un fet que va despertar fins i tot l’interès de The New York Times. Entre aquests negocis hi havia establiments emblemàtics com els Magatzems El Indio (al Raval Carme) i l’Antiga Cereria Codina (al Gòtic), que van abaixar la persiana ofegats per uns lloguers molt alts, inversament proporcionals a la caiguda de les seves vendes.
Els tendals vermells de La Cava de los Faros
Poques façanes hi havia més icòniques a la Barcelona del segle XX que la de La Cava de Los Faros, amb els seus vuit tendals vermells fent cantonada a la plaça de la Universitat amb el carrer dels Tallers. Una mantegueria que va obrir portes el 1951 i que va estar oberta fins a l’octubre del 2014, quan la seva propietària, Carmen Lafuente, havia complert ja els 83 anys.
Un equip de betevé va ser el darrer en filmar les seves prestatgeries plenes de galetes, xocolates i licors selectes. També va immortalitzar per al record l’altell on feien les comades i un soterrani on es va descobrir un tros de la muralla medieval de la ciutat.
El noc centenari de l’Antiga Cereria Codina
De l’Antiga Cereria Codina (carrer del Bisbe, 2), un negoci que data del 1825, només en queda la façana amb el rètol amb lletres de pa d’or sobre fons negre i les prestatgeries de fusta i vidre, que des del 2016 van deixar d’allotjar ciris pasquals i llànties per lluir espardenyes de disseny. Han quedat en la memòria els ciris pintats a mà que es venien per als bateigs i sobretot el gran noc centenari del soterrani, on es fabricaven de forma artesanal les espelmes que estaven a la venda.
El Indio, roba a metres per a les modistes
La història dels magatzems El Indio (carrer del Carme, 24) és encara més trista. Es van inaugurar el 1870 i a la dècada dels anys 20 del segle XX es va fer l‘entrada modernista llampant que tothom recorda i que un segle més tard presenta un estat força decadent. Van tancar el 2014 a causa d’un lloguer inassumible i es va vendre tot el seu imponent mobiliari, que incloïa les llargues taules de fusta massissa on es desplegaven les nombroses teles (a metres) que es venien a les modistes barcelonines.
Walkiflor, quan les flors artificials eren negoci
Qui entrava a l’interior de Walkiflor Forné (carrer de la Floridablanca, 79) no se n’oblidava mai més. Era una botiga única, especialitzada en flor artificial artesanal. L’establiment va obrir a principis de segle XX i s’havia remodelat a la dècada dels 40 del mateix segle. Fins que va tancar l’any 2024 res no s’havia mogut de lloc. Tampoc els centenars de motlles de coure que durant un segle havien servit per tallar i donar forma les teles de batista, seda i organza tenyides a mà per fer els centres florals, les diademes de comunió i altres articles que ja només resten a la memòria.
