L’energia que desprèn Carles Gaig és inesgotable. Té 77 anys i no vol sentir a parlar de retirar-se. Aquest 8 de maig rebrà el II Premi Tast a la Rambla en reconeixement a la seva trajectòria professional. N’ha parlat en una entrevista al betevé directe, en què s’ha tornat a mostrar entusiasmat amb el potencial de la gastronomia catalana: “Ens hem de creure que tenim un país fantàstic amb una cuina que s’abasteix d’un rebost únic al món!”.
Gaig assegura que el premi que li donaran en el marc del Tast a la Rambla li fa especial il·lusió “perquè el donen els companys del gremi”, uns companys que, en molts casos, també són amics: “El col·lectiu de cuiners som l’enveja d’altres feines pel bon rotllo que tenim. Tenim una alegria sana, de veritat”.
Els canelons de rostit són un emblema de la família
El cuiner s’ha perdut poques edicions del Tast a la Rambla: “És una iniciativa molt maca. És obrir les portes del restaurant enmig del carrer. I una oportunitat per gaudir de propostes diferents a preus molt raonables”. Gaig hi participarà amb el caneló de rostit amb tòfona: “És un emblema de la família Gaig. Ja els feia la meva mare als anys 50”.
Insisteix que el secret és dedicar temps al rostit del farcit: “El rostit de cassola és una tècnica culinària que només fem a Catalunya. Rostir la carn i caramel·litzar la ceba, amb una mica d’all i un bon raig de vi ranci deixa anar una flaire que t’enamora!”. És aquesta passió pel que fa el que el manté imantat als fogons: “Fa 12 anys que podria estar jubilat però ni m’ho plantejo, quin avorriment de vida”.
“La meva filla petita es vol incorporar també al negoci familiar”
Assegura que “anar al mercat i el tracte amb el client o esperar els productes que ens portarà la temporada” són un estímul de vida que no canvia per res. De fet, lluny de pensar a retirar-se, no descarta fer créixer la seva proposta gastronòmica.
Actualment tenen un restaurant Gaig a les Corts, el Gaig Petit Comitè, al passatge de la Concepció, i el Gaig de Singapur: “La meva filla petita ens ha demanat incorporar-se al negoci familiar. Si ho acaba fent, alguna cosa maquinarem”, diu amb somriure entremaliat i deixant entreveure que té corda per a anys.
