Hi ha pel·lícules que fan venir gana… i d’altres que fan pensar en com es cuina arreu del món. L’expert en sèries Guillem F. Marí, es fixa en el documental El gran menú (es pot veure a Filmin) per a la secció quinzenal del programa B de gust del dimecres 19 de novembre. Qui el firma és tota una llegenda del cinema documental observacional, el nord-americà Frederick Wiseman.
No estem davant un documental gastronòmic més, sinó que, segons el crític de Serielizados, és “una simfonia del gest, del temps i de la tradició”. Durant quatre hores, la pel·lícula transporta l’espectador dins l’univers del restaurant Troisgros, una llegenda de la cuina francesa, amb tres estrelles Michelin des de fa més de 50 anys.
Una experiència hipnòtica
Amb 93 anys i títols clau del documental observacional com Ex-Libris, National Gallery i City Hall, Wiseman continua fidel al seu estil: sense entrevistes, sense narrador, sense pressa. Només observa. El resultat és una experiència hipnòtica: la cuina convertida en dansa, el servei com una coreografia. A El gran menú, cada tall, cada silenci, cada plat que surt al menjador és una peça d’un engranatge humà que funciona amb la precisió d’un rellotge.
Wiseman és un dels grans cronistes de la vida institucional. Ha retratat escoles, presons, biblioteques, teatres i ajuntaments. Sempre amb la mateixa idea: observar com funcionen les estructures que sostenen la nostra societat. En aquest cas, la institució és la gastronomia. El restaurant esdevé un microcosmos d’ordre, disciplina i creativitat. I ell, com un antropòleg del gest quotidià, mostra el miracle de la repetició i la bellesa del treball ben fet.
La família Troisgros
El restaurant es troba al departament de Loira, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps, una segona llar després de 50 anys en un local urbà on van aconseguir mantenir tres estrelles Michelin durant dècades. I el film s’endinsa en la casa dels Troisgros, una nissaga mítica de la cuina francesa amb Michel Troisgros al capdavant, hereu d’una saga que va començar als anys 50 del segle XX.
Comparteix protagonisme amb els seus fills César i Léo, i junts representen el pas del temps dins d’una mateixa recepta: tradició i modernitat, pares i fills, memòria i evolució. Wiseman ho retrata amb respecte absolut, sense dramatitzar: deixant que la vida es desplegui al seu voltant.
La filosofia del sabor
Una de les claus d’El gran menú és la connexió del restaurant amb l’entorn. Els Troisgros treballen amb productors locals, pagesos, formatgers, vinaters… I Wiseman converteix aquesta relació en una reflexió sobre el temps, la natura i la sostenibilitat. No hi ha pressa, ni efectisme. Hi ha respecte per la matèria primera, per la terra i per la gent que la treballa. És un cinema que es cou a foc lent, com un fons de cuina.
Un cinema sensorial
Veure El gran nenú és com seure a taula sense parlar, només escoltant i mirant. Un exercici de contemplació que convida a mirar d’una altra manera: el treball, la precisió, la bellesa de la rutina. Aquesta peça és molt més que un documental de cuina: és una experiència meditativa, una lliçó de vida a través del menjar. Frederick Wiseman, com els Troisgros, també és un mestre de l’art de servir… l’espectador.
