Un oasi enmig del soroll de la ciutat. Vallcarca amaga un espai guanyat pels veïns després d’estar anys tancat. Es tracta de l’antic consolat de Dinamarca, rebatejat com Espai Canals i Junyer, nom dels últims inquilins, i que desemboca en uns jardins amb vistes de Barcelona. Aquí s’ha obert una guingueta que alimenta i crea comunitat al barri: és La Dolors (viaducte de Vallcarca, 4, als Jardins de Canals i Junyer). Darrere els fogons hi ha la Cristina Mas i, a la gestió, la Mireia Boya.
Mas fa tres dècades que treballa en el món de la hostaleria, va estar al capdavant del restaurant gracienc La Ramona i fa gairebé dos anys va guanyar el concurs públic per gestionar la guingueta: “He passat de La Ramona a La Dolors”. Va decidir posar-li el nom de La Dolors com un homenatge a la pedagoga Dolors Canals, pionera en l’educació de la primer infància durant la Guerra Civil espanyola, que va viure amb el seu marit, el pintor Joan Junyer, en aquest indret singular. La parella va cedir a la Diputació de Barcelona l’edifici amb la condició que fos un equipament cultural per al barri. Amb el temps, l’espai s’ha cedit a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta és la història, però el present s’olora, es degusta i es comparteix a la guingueta. Aquí hi ha vermut i conserves, esmorzars i plats de migdia. També s’hi fan activitats culturals i s’han convertit en un pol més de la Festa Major de Vallcarca. “M’agrada molt la vida de poble i que els veïns puguin venir aquí i trobar-se entre ells. Diuen: ‘On quedem? A La Dolors!’. La gent ho valora i ho agraeix“, explica la Cristina.
Cuina al forn i la tapa estrella: l’amanida russa
Recorda que els amics li van dir que es presentés al concurs per gestionar la guingueta, va provar-ho i va guanyar la licitació. En un reportatge del B de gust explica: “Era tot un repte perquè, entre tot el que he arribat a fer, mai havia treballat a una guingueta i no sabia com seria treballar a la intempèrie“. El desafiament ha funcionat i, tot i les limitacions de l’espai i la cuina, el forn els ha permès elaborar plats com peix i patates al forn i carn rostida. També elaboren propostes fredes com amanides, esqueixada i tomàquet amb ventresca: “Bon producte de proximitat que no necessiti cuina”.
L’hora del vermut és un dels punts àlgids d’aquesta terrassa sobre la ciutat on es pot trobar des d’una gran varietat de conserves fins al plat estrella, l’amanida russa: “No era l’objectiu, però l’amanida russa s’ha fet un lloc a la carta”.
Al principi no pensaven a oferir menú de migdia però la demanda dels veïns les ha fet incorporar plats més elaborats a la carta i ara hi ha pollastre al forn, rodó de vedella, galtes, raviolis amb pasta filo farcits de ceba i formatge blau i melmelada de tomàquet, mandonguilles, rebó de botifarra i bacallà.
Un espai compromès que fa barri
Però l’espai no només respira gastronomia senzilla i acurada, sinó que també vol ser un espai compromès: “Recuperar la memòria feminista i republicana de Vallcarca”, “Lliure de feixisme” i “Compromeses amb la sostenibilitat” són algunes de les proclames de l’espai.
Darrere la barra de La Dolors, Mas i Boya tenen companyia. Intenten treballar amb gent del barri i donar oportunitats a veïns que ho necessiten. Aquí la feina és de dilluns i diumenge si ho permet la meteorologia. I tot i no tenir resguard, expliquen que durant tot l’any tenen visites, però que a la primavera i sobretot a l’estiu al vespre no poden fer fora als clients.
Ara, després d’una licitació curta, asseguren que tornaran a presentar-s’hi amb ganes de seguir capitanejant aquest pol veïnal de la zona nord de Vallcarca.
