Afegeix betevé com a font preferidaImpressiona veure en funcionament el treball impecable, a la cuina i també a la sala, del restaurant calabrès De Angelis (carretera de Collblanc, 48. L’Hospitalet). Cada migdia a les 13 h es permet l’accés dels comensals que han reservat taula al primer torn.
Saben que menjaran cuina casolana plena de sabors intensos, un punt picants. Aquella que fa 30 anys van portar a casa nostra els germans Daniele i Gianluca De Angelis des del seu poble natal, Belvedere Marittimo, a la costa de Calàbria.
L’Antiqui Sapori De Angelis és “una trattoria calabresa”, explica el Gianluca, on elaboren amb passió i mestria plats “de la nostra mamma, de les nostres àvies, de les nostres arrels”, afegeix el Gianluca. L’essència de la cuina de Calàbria és el tomàquet, l’alfàbrega, l’albergínia, la verdura… i el picant. “El picant neix on hi ha molt de sol”, explica el restaurador italià: “El bitxo pica però, sempre de forma moderada, afegeix intensitat, sabor”.
Paraigües, nduja i caciocavallo
Entre les especialitats d’aquest local que té les taules plenes de dilluns a diumenge (hi treballen 19 persones, que fan torns per obrir tots els dies de la setmana), hi ha clàssics com els filei alla calabrese, una pasta casolana feta amb les barnilles dels paraigües —i que porten des d’Itàlia— amb tomàquet (precuinat durant tres hores a foc lent) crema d’albergínia feta al forn de llenya, salami picant semicurat, tomàquet sec, formatge de cabra i nduja (sobrassada picant).
Al De Angelis no hi falten tampoc els spaghetti freschi pirro al caciocavallo Silano, pasta fresca amb crema de formatge caciocavallo calabrès, parmesà, bitxo, alfàbrega fresca, trufa negra en crema i nduja. És un plat que se serveix a taula en la mateixa paella (sempre d’alumini) en què s’han cuinat els ingredients, i és allà on les quenelle de trufa i de sobrassada es barregen amb la pasta i tenyeixen el plat d’un color taronja clar.
De Angelis creix
També es poden tastar altres plats —cuinats tots a la vista dels comensals— com la parmigiana della mamma Laura (albergínia servida a làmines amb pernil dolç, mozzarella, tomàquet i ou dur) o el bacallà a la mostassa, amb cebes de Tropea (ciutat costanera de Calàbria) i reducció de mostassa i mel.
Són elaboracions que destaquen dins una carta amb múltiples opcions tradicionals italianes com els espagueti a la carbonara (servits a taula dins la peça sencera de formatge pecorino, amb guanciale i ou) o les pizzes, entre les quals una amb forma de croissant.
Totes les propostes d’aquesta trattoria bulliciosa que atén 1.000 persones cada setmana es traslladaran el setembre del 2026 al local contigu. Es multiplicarà per cinc l’espai (que passa de 100 a 500 m²) amb cuina, laboratori, espai per al pastisser i diferents menjadors “sense perdre l’ànima que tenim”, aclareix el Gianluca.
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
El restaurador té molt clar per què la cuina italiana està reconeguda des del 2025 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco: “Nosaltres no hem aconseguit un bon plat de pasta o un bon menjar, hem aconseguit el ritual que es crea al voltant d’una taula” i afegeix: “La cuina és el vehicle de la unió“.
Si el nom és italià, s'escriu més aviat "Antichi" i no "Antiqui".