El perquè de l’adeu d’El Cuiner de Damasc: “La propietat m’ha fet la vida impossible”

“Soc una persona gran i no vull problemes”, es lamenta Salem Kahbbaz, propietari d’un dels xauarmes més icònics de Barcelona des de fa 20 anys, El Cuiner de Damasc. Ubicat al carrer dels Templers, 2, al barri Gòtic, des del mes d’octubre ja no és possible fer un mos dels seus icònics kebabs sirians. El negoci ha tancat definitivament però no ha estat una renúncia volguda: “La propietat del local i l’edifici m’ha fet la vida impossible”, assegura.

“He suat molt per aquest local durant 20 anys”

Kahbbaz denuncia que la propietat de la finca mai ha volgut dialogar amb ell. Els problemes van arribar quan es van iniciar obres a l’immoble i la propietat li va demanar un tros del local. El Cuiner de Damasc temia que si perdia metres quadrats potser no podria mantenir la llicència i li precintarien el local.

Aleshores va decidir traspassar el negoci i buscar un altre local, però, segons explica, la propietat tampoc el va deixar fer aquest moviment. Assegura que li van oferir 20.000 euros d’indemnització a canvi de renunciar-hi i, per no quedar-se amb una mà al davant i una altra al darrere, va acceptar. Ara bé, de moment no ha rebut ni un euro: “No em van deixar cap opció, la situació em generava malestar i patiment i no podia dormir a les nits”, recorda aquest cuiner de 80 anys.

“He suat molt per aquest local durant 20 anys”, ens diu. Kahbbaz recorda que va entrar en un espai que “semblava un estable” i es va gastar 210.000 euros “de l’època” a condicionar el restaurant, un establiment icònic “del qual ja no queda res”. “Un cop vaig deixar el local, es va enderrocar”.

Un mes tancat per la incertesa de perdre el local

El canvi en la història de la finca del carrer dels Templers, 2 es remunta a l’any 2021, amb l’entrada d’una nova propietat del bloc. En aquell moment El Cuiner de Damasc ja va tancar durant un mes per la incertesa que li renovessin el contracte: “Quan van comprar l’edifici van fer fora tots els inquilins i vaig tenir por que em passés el mateix”. Finalment, ell va poder continuar fent girar l’ast vertical fins ara.

“Miro una foto del local i els clients i em ve una tristor enorme”, diu Kahbbaz. Però ara està tranquil, jubilat i cuidant-se: “He decidit tancar i guanyar salut”. Tot i això, troba a faltar estar actiu i fer la seva “màgia”, com diu ell. El seu lema era “pintar el paladar”, fer art del menjar i satisfer els comensals. El secret d’un dels millors xauarmes de la ciutat: “Bona carn i no ser garrepa”.