compartir
Recordem al betevé directe el Colmado Quílez i la seva mítica botiga a la cantonada de la rambla de Catalunya amb Aragó, el local que la Merceria Santa Ana tenia al Portal de l’Àngel, el fantàstic espai de la Comercial de Guarnicionería al passeig de Picasso i l’irrepetible magatzem de la Ferreteria Villà a la rambla de Catalunya. La Llei d’arrendaments urbans del 2015, que obligava a posar al dia els lloguers de renda antiga, va fer que aquests i molts altres comerços tanquessin o s’hagessin de traslladar.
20 tones de cargols, frontisses i tiradors a la rambla de Catalunya
Aquest recorregut comença a la rambla de Catalunya, 54, on fins al 2018 hi va haver la Ferreteria Villà (ara reconvertida en una botiga de roba esportiva), un establiment centenari que de la Boqueria va arribar a l’Eixample el 1912, quan molts comerços volien sortir de la ciutat vella per anar a la ciutat del futur. Era un local amb un llarg taulell de fusta de set metres, amb tot el gènere atapeït amb caixetes a les parets, que atresorava, a més, un gran assortiment de ferramenta modernista.
Però el tresor d’aquella ferreteria era de portes endins, al seu immens magatzem. Quan el 2018 Jaume Villà va haver de deixar el seu emblemàtic emplaçament per la impossibilitat de pagar un nou lloguer, va haver de malvendre 20 tones de mercaderies que havien anat acumulant al llarg de 100 anys. Ara obre quan vol el magatzem que tenien al carrer del Consell de Cent per atendre antics clients que encara valoren la seva expertesa.
Vuit dècades de betes i fils al Portal de l’Àngel
Si hem de parlar d’una merceria que representi Barcelona, segurament la primera seria la Merceria Santa Ana, que va ser al Portal de l’Àngel durant 81 anys, des del 1935 fins a l’any 2016, quan es va traslladar al carrer de les Moles. Al seu emplaçament del Portal de l’Àngel hi havia tot allò imaginable que es pogués necessitar al món de la costura, el punt i la tapisseria. Un univers ple de cintes, agulles, betes i fils i milions de botons. Una merceria clàssica amb un tracte, personalitat i venda al metratge.
Ferramenta i pells al passeig de Picasso
La Comercial de Guarnicionería va ser un negoci únic en un establiment únic. Va obrir el 1910 i als anys 30 del segle passat es va traslladar als porxos de Fontserè (passeig de Picasso, 14), a un local de 400 m² on molta gent anava bàsicament a mirar o admirar. S’hi venien productes per als guarnicioners, encarregats d’equipar els cavalls i la majoria d’articles que venien, sobretot ferramenta d’albarderia i marroquineria que es guarden en calaixets de fusta.
La botiga de queviures més ben assortida, a la millor cantonada
L’emblemàtic local del Colmado Quílez (al carrer d’Aragó, 251 i la rambla Catalunya, 63-65) va resistir intacte del 1940 al 2015, quan se’n va reubicar el magatzem a la rambla de Catalunya, 65. Els seus orígens es remunten al 1908, quan la família Vilaseca va obrir un negoci de confiteria. Julián Quílez en va agafar el traspàs el 1940 i el va transformar en casa de queviures, fins que Andrés Lafuente va agafar-ne les regnes el 1974 i va fer que el comerç multipliqués la seva oferta i es convertís en un referent a la ciutat.
