Escolta aquesta notícia

A Cholito Lindo acostem la cuina peruana a tots els nostàlgics que la troben a faltar”, diu la Giovanna mentre talla curosament la cansalada per fer el sandvitx que els peruans esmorzen els caps de setmana. “Allà el prenem tots, és un esmorzar molt popular i ens agrada compartir-lo amb família o amb amics, habitualment els diumenges, acompanyat d’un cafè americà”.

Cholito Lindo: el sandvitx de cansalada peruà considerat el millor esmorzar del món | alimentació, tradicions

Aquesta recepta s’ha fet famosa per l’impuls de l’influenciador Ibai Llanos. “Vam participar en un repte viral a les xarxes socials que volia triar el millor esmorzar del món. La repercussió ha estat enorme”. 12,8 milions de persones van votar com a guanyador el pa amb chicharrón peruà en una final disputada contra Veneçuela. “Hi ha gent que ve a tastar el nostre pa amb chicharrón pel repte, però sobretot ve gent del Perú enyorada de la terra que vol mantenir la tradició. És maco”, explica la Giovanna.

Com s’elabora el pa amb chicharrones peruà?

L’ingredient principal és la cansalada, el chicharrón. Perquè sigui tendra i tingui el millor gust possible es macera durant 24 hores amb sal, sucre, comí, pebre negre i menta. I per acabar d’amorosir-ne el gust, “la clau és el llit de moniatos que va a sota i l’endolceix”, assegura la Giovanna. De fet, és el primer ingredient que es posa sobre el pa francès que utilitzen per embolcallar aquest plat peruà.

Cholito Lindo: el sandvitx de cansalada peruà considerat el millor esmorzar del món | alimentació, tradicions

El chicharrón es fregeix fins que queda cruixent i d’un marró daurat que indica que és al punt. Mentre aquest moment arriba, la Giovanna avança feina. Cal tallar la ceba a la juliana i amanir-la amb suc de menta i llima.

Un cop el chicharrón està a punt, es col·loca —encara cruixint pocs segons després d’haver estat tret de la fregidora— sobre el llit de llesques de moniato. Es posa la ceba amanida al damunt i es tapa ràpidament per no perdre ni un punt de temperatura. Es menja amb les mans i d’una mossegada. Abans, però, cal decidir quina salsa s’hi vol posar per acabar de donar-hi l’últim toc. N’hi ha dues, la vermella i la groga —que pica menys—, o bé pots posar-hi les dues. Nosaltres hi posem molta salsa!“.