compartir
A tocar del Mercat de Santa Caterina hi ha un petit bar que fa més de 40 anys que escalfa la planxa. El matrimoni de la Mari Campoamor i el Rufo Soria capitanegen aquest negoci familiar, a estones una mica caòtic. Són molts els que cada dia intenten trobar una de les poques taules que hi ha per tastar els plats de Casa Mari y Rufo (Freixures, 11). La cuina oberta, el pernil preparat per ser tallat, els crits ordenant les comandes i els plats amunt i avall carregats de viandes de primera són marca de la casa.
Tot i que des de fa anys són especialistes en marisc i peix de proximitat, quan van obrir, el 1981, només feien entrepans. Va ser la demanda dels veïns el que els va portar a la cuina de cullera. “Aquí hi ha un veïnat molt tradicional i venien i em demanaven: “‘Mari, em pots fer una truiteta, un peix a la planxa…’. I vam començar a cuinar sense pensar“, recorda la Mari.
La mestressa explica que li agrada molt la cuina catalana i diu que li sap greu que es perdin plats: “Jo feia molt mandonguilles amb sèpia, peus de porc amb naps negres. Vam començar a fer les croquetes i per Nadal la gent del mercat no tenia temps de cuinar i jo feia els canelons”.
Un dia a la setmana, un plat tradicional català
Ara la Mari s’ha jubilat però no del tot, perquè hi ha una clientela que l’espera. “Hi ha un club de senyors que des dels anys 90 venen els divendres a esmorzar. Ara venen un divendres al mes i aquell dia em toca venir a cuinar”. Per preservar el receptari del territori, també han decidit fer un dia a la setmana un plat català: “Em posaré amb la meva jove per ensenyar-li aquells plats tradicionals que no vull que es perdin, com ara un bon fricandó”.
El secret del Rufo és cuinar amb amor
Qui encara continua al peu del canó és el Rufo. Als 77 anys es manté enganxat a la planxa, per on van passant gambes, escamarlans, pops, calamars… però també filets amb foie, entrecot de wagyu i rovellons. Pel Rufo, és essencial cuinar amb amor: “Una cosa tan simple como el rovelló, hi ha molta gent especialitzada, que són cuiners,… però els fan amb amor? Pensen que quan arribi a la boca del client li donarà felicitat?”.
A Casa Mari y Rufo fan un centenar de dinars i sopars al dia i el Rufo diu que l’únic secret perquè la gent continuï venint és “tractar-lo com t’agradaria que et tractessin. Pot semblar només una frase feta, però és així”.
“La gent és molt agraïda”
El tàrtar de tonyina, el ous amb foie, les vieires amb foie i torreznos de Sòria són els clàssics d’aquest lloc entranyable. Són plats ràpids que no requereixen estar pendents del foc. De fet, van haver de deixar de fer paelles perquè moltes vegades se’ls cremava l’arròs.
A la cuina l’ajuda la July, la seva jove, i a la sala, el Pablo, el seu fill. Ara ell ja pensa a jubilar-se però “encara no tinc dia”. Li agrada el tracte amb la clientela que ja és família: “La gent és molt agraïda, el tracte humà és bestial”.
