“El Casa Leopoldo és un restaurant que necessita molta atenció i cura. S’ho mereix tot però nosaltres no donem més de si“. Bruno Balbás parla del Casa Leopoldo com si narrés una gran història d’amor: “Li ho hem donat tot però no ha pogut ser. Tot i així m’emporto un record inoblidable“. Dos anys després d’assumir les regnes del negoci, fundat originàriament el 1936, el grup de restauració Banco de Boquerones ha decidit abaixar-ne la persiana. L’últim servei serà diumenge, 28 de juny, tot i que Balbás creu que no són “el tancament definitiu“.
La decisió no ha estat fàcil. Assegura Balbás que han estat sis mesos reflexionant i parlant amb la propietat: “Ens ha demanat què necessitàvem per continuar“. 324.000 € invertits en dos anys i els números no acaben de sortir: “No és una qüestió del barri on s’ubica. És que estem veient que hi ha un canvi de paradigma. Notem que ja no se surt com abans, l’economia no acompanya i impera un model anglosaxó en què es menja més ràpid i amb menys qualitat”.
La sobretaula enyorada
Mentre que les nits i els caps de setmana han anat omplint, els migdies han estat més complicats: “Ja no es fan sobretaules. Les noves generacions fan la sobretaula al mòbil. Teníem un pensament romàntic de recuperar les tertúlies literàries i polítiques que als inicis van nodrir el Casa Leopoldo però no ha pogut ser”, lamenta Balbás.
Tot i aquest final abrupte —tenien contracte per a 12 anys—, es queden amb totes les coses bones viscudes: “Vam salvar un local que anava a morir. L’hem deixat immaculat i això ens ha d’omplir d’orgull”. El copropietari de Banco de Boquerones també explica que gràcies al Casa Leopoldo ha pogut compartir taula amb personalitats com Carme Ruscalleda i Eduardo Mendoza.
L’últim dia no faran res especial: “Estem rebent algunes peticions com la del nebot de Rosa Gil i la d’una noia que va venir l’any passat amb el seu avi, que ara ja no hi és”, vivències que quedaran per sempre més dins les quatre parets d’una casa de menjars que ha reescrit la seva història un munt de vegades. “Confio que podrà celebrar el centenari i que algú amb empenta i força el reobrirà”.
