Des del 1984, al Poble-sec, batega el bar La Cañada (Bòbila, 5), un local que s’ha conservat en el temps, amb les taules de fòrmica i la gran barra d’acer inoxidable. L’estètica dels bars de barri dels anys 80 és el que va enamorar l’actual propietari que l’any 2021 va decidir començar-hi la seva història d’amor mantenint el caràcter d’aquest espai. “Quan el vaig veure, era exactament el tipus de bar que estava buscant” recorda Juanpe González, propietari de La Cañada en un reportatge del B de gust.
“Jo he volgut mantenir-ho tot” diu González, que va decidir conservar el mobiliari, les rajoles i el nom: “Aquesta cartellera és patrimoni gràfic de la ciutat i és meravellós, una estètica perfecta, no s’havia de tocar res”. La Cañada s’ubica als peus de Montjuïc i, com si es tractés d’una ruta cultural, el bar ha aconseguit atraure el públic i les companyies que actuen al Mercat de les Flors i al Teatre Lliure.
Aquest ambient bohemi lliga amb el passat musical del propietari, i un equip darrere la barra molt artístic. De fet, actualment hi ha una exposició de pintures d’Agustín Santoyo, un dels cambrers del bar. Fins ara hi ha hagut concerts, i arts escèniques però l’èxit els ha fet baixar revolucions i apostar per l’art visual i mantenir la bona convivència veïnal.
Tapes amb sabors catalans, andalusos i murcians
A La Cañada no només s’alimenta l’esperit sinó també la panxa. “La idea era recuperar aquest tipus d’oferta gastronòmica vinculada a un rebost i una tapa senzilla a uns preus econòmics” assegura González. Creu que recuperar un bar significa mantenir-ne l’ànima en tots els sentits: “En un moment d’una forta inflació hem de pensar una mica en el client i jo prefereixo que un veí vingui tres vegades a la setmana que no que vingui una vegada cada tres mesos“.
Aquí l’oferta són tapes fredes com embotits, formatges i platets de sempre com tripa, bacallà a la llauna i mandonguilles. A La Cañada la carta “mira sempre a Catalunya, a Múrcia d’on és la meva parella i d’on m’agrada molt la gastronomia i a Andalusia, el meu origen familiar”. Tot i que es cuina poc perquè no hi ha fogons et pot sorprendre la botifarra amb bolets, la marinera (la tapa més famosa i tradicional de Múrcia que s’elabora amb una rosquilla de pa, amanida russa i una anxova), el formatge de Palència i les olives de Linares.
La truita de La Cañada s’ha convertit en una icona a la zona i han decidit només fer-la els dijous i divendres perquè no donaven l’abast. Tot i l’èxit és un plat molt senzill que es cuina deixant la truita “una mica melosa per dins, que no estigui gaire feta i poc més”.
També famós és el plat de les mandonguilles de la Lina, la mare de Juanpe González, un plat especiat amb influències àrabs. El pare de González va viure al Marroc fins als 18 anys i va portar amb ell aquesta cultura gastronòmica que han incorporat mare i fill i que ara s’ha vist reflectit a la carta del bar.
“Un divendres al vespre potser no hi pots entrar”
El Juanpe explica que el bar s’ha fet un lloc al barri, de fet alerta els nouvinguts que “un divendres al vespre potser no hi pots entrar, el bar funciona molt bé amb el veïnat i els teatres i hi ha una barreja intergeneracional”.
Juanpe tenia clar que calia recuperar “els bars com a llocs culturalment molt potents”. Considera que s’estava perdent aquest caràcter dels locals barcelonins “amb aquesta cosa foodie” i explica que ha intentat treballar per recuperar “aquesta guspira que ens enamorava a tots”. Afirma que “Barcelona s’estava convertit en una ciutat per menjar molt bona, però una mica avorrida”.
Aquest lligam entre bars i cultura no acaba amb La Cañada. González fa un any i mig va entrar a gestionar el bar del Mercat de les Flors i fa uns mesos el Bar Trampolí, juntament amb la Neus Masdeu, de la Fundació Joan Brossa.
