“Quan obriu?” Aquesta és la pregunta que fan els veïns del Raval quan passen per davant de Can Lluís (carrer de la Cera, 49). Aquest restaurant, gairebé centenari, feia quatre anys que estava tancat i ara el Denis Minkin i l’Olga Minkina, que n’eren clients, han decidit ressuscitar-lo intentant conservar cada detall, cada aroma i cada sabor.
“L’any 2017 em vaig enamorar de Can Lluís, perquè era molt autèntic i no hi ha molts llocs com aquest al barri, és la primera vegada que jo hi vaig connectar”, recorda el Denis. “En aquell moment, no sabia que n’acabaria agafant les regnes.”
El local em va triar a mi
En Dennis i la seva dona l’Olga es van entristir quan, després de la pandèmia, van veure que al local hi penjava el rètol d’es lloga. Després de tres anys de negociacions amb la propietat, el matrimoni va decidir comprar-lo. A partir d’aquí tots dos, que fa una dècada es van instal·lar a Barcelona i que havien estat relacionats amb el món de la cultura del seu Moscou natal, van començar la restauració del local.
“No és una rèplica de l’antic restaurant, sinó un de molt semblant. Aquest local ens va triar a nosaltres i vàrem sentir que havíem de preservar aquesta part cultural. No puc estripar-lo i llençar-lo a les escombraries, no. L’has de conservar i no tens cap dret a canviar-lo.”
Detalls dels elements recuperats de Can Lluís
Després d’un any i mig de feina han pogut aixecar la persiana. Les rajoles verdes característiques del restaurant han estat reproduïdes en detall, la barra és l’original i ha estat restaurada, així com la nevera de fusta, una autèntica relíquia, o la cafetera original del local de la casa barcelonina Futurmat.
La fal·lera per conservar l’essència de Can Lluís també arriba als quadres. Destaca un cartell dels Comediants, signat pels mateixos integrants de la companyia i que el fill dels propietaris va descobrir en una recerca gairebé arqueològica als Encants. “Volíem guardar part de la història de Barcelona. És més una feina de restauració que un nou projecte. Tant de bo n’hàgim preservat l’ànima” reflexiona Minkin.
Una carta també recuperada
La feina d’investigació per plasmar cada detall també s’ha fet amb els plats més icònics de la carta de Can Lluís. Albert Güell, cap de cuina de Can Lluís, explica que ha intentat recuperar “l’estil que hi havia aquí, cuina tradicional catalana com els peus de porc amb cargols, que gairebé no es troben a cap restaurant de la ciutat, també les garotes al forn o un canaló de pollastre a la catalana“.
Tampoc no hi falta l’escalivada, l’esqueixada de bacallà, l’espatlla de cabrit, o les costelletes. La idea és que a partir del mes de febrer torni el menú diari de Can Lluís per uns 25 euros.
Arrelat al Raval i a la història de Barcelona
Travessar la porta és fer un viatge al passat. El local va aixecar la persiana per primera vegada l’any 1929, i els antics propietaris el van convertir en un punt de trobada per a veïns, artistes i, fins i tot, premis Nobels.
Un d’aquests il·lustres va ser l’escriptor, Manuel Vázquez Montalban, que va néixer al carrer d’En Botella, 11, a tocar de Can Lluís i de qui s’ha col·locat al local una rajola commemorativa. El cantant Peret, també veí, es recorda amb un cartell de la pel·lícula, A mi las mujeres ni fú, ni fa i també s’ha conservat un pòster d’una pel·lícula del fill dels antics propietaris, Pol Rodríguez, el film la Quatretondeta.
El director ha volgut preservar la memòria de la família amb la sèrie Ravalejar. Juntament amb el director Isaki Lacuesta ha situat l’acció al restaurant Can Moscas, que és com es deia originàriament Can Lluís. La sèrie explica com el restaurant es troba sota l’amenaça de compra per part d’un fons d’inversió, tal com finalment va acabar passant.
L’any 2021, després de la pandèmia, aquest fons d’inversió, els va demanar un lloguer inassolible i va desembocar en un procés judicial i finalment un desnonament. Ferran Rodríguez i Júlia Ferrer van haver de tancar.
Per al record quedaran anècdotes com la d’un jove Leo Messi que, diuen, va cuinar el seu contracte amb el Barça en una de les taules de Can Lluís, abans de signar-lo definitivament en el famós tovalló de paper al club de tennis Pompeia.
