Afegeix betevé com a font preferidaEntrar a La Bodegueta d’en Miquel (plaça dels Jardins d’Alfàbia, 3) és tornar als cellers de sempre, a l’olor de botes, a la imatge dels sifons que s’apleguen a les prestatgeries, al vermut a doll i als veïns carregats amb garrafes per omplir-les de vins de Gandesa o del Priorat. Una petita barra farcida de platets dona la benvinguda i darrere hi ha el Miquel Àngel Borrull acompanyat del seu incondicional José Miguel García, amb qui comparteixen el dia a dia d’aquest bar del barri de Porta.
L’espai va obrir com a celler de vi el 1964 i des del 2007 el regenta Borrull conservant-ne l’essència i l’ànima. Això sí, ha volgut afegir el seu toc personal amb platets originals allunyats dels clàssics que omplen les vitrines de tot arreu: “Hem sortit totalment de les truites de patates, les patates braves i el peixet fregit”, assegura el cellerer.
Tapetes i cassoletes per l’aperitiu a la Bodegueta
I què fan? Doncs Borrull ha imaginat nous platets amb diferents pans, fins i tot amb fartons. El seu hit és el rotllet de cecina amb crema de formatge de Cabrales i avellana picada, la minihamburguesa de botifarra amb formatge d’Àvila, ceba fregida i salsa chimichurri i el fartó farcit de costella de porc a la barbacoa.
També fan cassoletes senzilles com la de patates a la Riojana (patata cuita amb salsa i xoricet picant), cigrons amb sobrassada i mongetes de Madrid amb botifarra catalana i cava, “per fer una mica la punyeta”, diu somrient.
Unes tapes pensades perquè puguis fer l’aperitiu sol o compartir-lo, però amb plats petits: “Si vas a un bar trobaràs braves, però no patates a la riojana, si demanes un plat de musclos a la marinera et posaran un plat per a sis, nosaltres fem una tapeta petitona. Intentem que els preus siguin raonables perquè estem en un barri de treballadors”.
Sobretot hi ha aquests platets “tipus basc”, com diu el cellerer, que es poden trobar els dijous i divendres “per cridar la gent que vingui a fer el vermut”. El que no falla és “el que els bars no acostumen a tenir i els cellers sí: les anxoves, les escopinyes i les conserves“. També tenen una selecció de formatges: un de macerat amb una fulla de castanyer i un de macerat amb whisky. I si vols vermut, aquí el serveixen sense gel, en got petit i amb oliva.
El vi a doll: la nostàlgia que encara es ven
L’oferta s’ha anat ampliant de mica en mica, perquè Borull explica que aquests negocis petits han hagut d’evolucionar cap a bar “perquè els supermercats ens ha acabat matant amb els preus i la quantitat“. Tot i això, el vi de granel continua funcionant: “A part de ser nostàlgic, funciona, tot i que no podria viure només d’això”. També té una selecció de vins embotellats “diferents del que hi ha als supermercats”. Borull és de sang de celler, el germà del Miquel Àngel és l’ànima del celler Cal Marino del Poble-sec.
Mantenir l’ànima de la bodega i de barri
La bodega es troba just a la sortida de l’estació de metro de Llucmajor, per això hi ha passavolants, però sobretot és gent del barri que hi va: “És un barri on la gent encara es saluda i les festes del barri són per als veïns, com si fos un poble dins de Barcelona. Aquí molta gent ve a fer el vermut, se saluden i s’ajunten”.
Ell es descriu com “un amant dels tastos vells” i la seva bodega n’és un exemple. Aquí es mantenen les botes amb més de 50 anys d’història, les gerres de llauna i la màquina de tallar gel. Però també creu a mantenir el producte: “Jo he intentat que sigui un celler d’abans, el que més mal ens fa és que anem tots a la patata brava, a l’humus… perds una mica l’essència de la bodega de sempre”.
