compartir
“Fa dos anys estava tallant cabells i ara porto la cuina de tres locals”, explica en Roger Solé, responsable de la cuina de la Bodega Gol (Parlament, 10), la Manolo (Torrent de les Flors, 101) i, des de fa unes setmanes, la Vidal (Nou de la Rambla, 148). Tres locals que han reobert gràcies a l’empenta dels empresaris Eduard Jarque i Sergi Fernández. “Segurament un sentiment de romanticisme ens hi ha portat”, diu Jarque.
Els propietaris expliquen que els locals funcionen molt bé, amb l’estètica de sempre i els plats de cuina catalana que prepara Solé. A la Vidal no hi ha fogons, alguns guisats es porten des de la Bodega Gol i s’hi fan moltes elaboracions fredes. L’anomenen la barra llarga de la Gol, ja que a la Gol la barra és molt petita i a la Vidal n’és la protagonista: “Volem que la gent vingui i faci la cervesa recolzada a la barra, com als bars d’abans”.
No hi ha cadires, cafè o postres
La idea del local emula els bars típics de pinxos del País Basc: “Que la gent vingui a fer unes gambetes, un capipota, una amanida russa i marxi a un altre bar“. Per Solé, el concepte de rotació “fa que sigui molt xulo per a la gent”, per això no hi ha cadires, pocs tamborets i no hi ha ni cafè ni postres.
La proposta és fer un vermut i uns platets amb dues úniques opcions de preu: a 3,50 (com el plat de sardina fumada o l’empedrat de mongeta) i a 4,80 euros (com l’escabetx de guatlla i l’esqueixada). Altres plats que destaquen són les mandonguilles i l’amanida de cap de vedella. També importen de la Gol les amanides russes, que es poden combinar amb musclos, gambetes salades o llengua de bacallà, i els cargols: “Jugar una mica amb el que vulgui la gent”.
“Els veïns volien un bar com els d’abans”
La Vidal, amb 90 anys d’història, es conserva com sempre. Els nous propietaris diuen que només s’ha pintat i netejat el local, s’han comprat neveres i s’ha creat una proposta gastronòmica: en poc temps ha tornat a obrir després de la jubilació de Rosa Maria Duatis, l’antiga propietària.
“Els veïns ens deien que volien tenir un bar com els d’abans i que s’havien quedat sense cap referent al barri”, explica Solé. Pel cuiner, han mantingut l’essència: “Això és com abans, el menjar està més actualitzat, però el local és el mateix. Es podria haver convertit en un 365 o un Vivari”. Diuen que la nova proposta s’inspira en la Bodega Quimet & Quimet (Poeta Cabanyes, 25): “Per nosaltres és la catedral, aquest és el concepte”.
La Bodega Josefa, amb plat del dia
Una altra bodega que tornarà a bategar a partir d’aquest diumenge, 8 de març, és la Josefa (Saragossa, 86), un local amb 110 anys. La bodega va néixer com a botiga de vins a granel i continuarà venent-ne, però s’hi afegeix una nova proposta gastronòmica.
Darrere la Josefa hi ha els responsables de la Cocteleria Boadas (Tallers, 1) i de l’hamburgueseria OK Sarrià (Jaume Piquet, 18): “Recuperar locals mítics de Barcelona i seguir fent el que es feia i que no sigui una trattoria”, afirma l’encarregat del projecte, Santi Olivella, que ha recuperat la pintura original de les parets.
A la cuina hi ha el xef Oriol Lagé amb una carta de cuina tradicional catalana, entrepans freds i calents i una barra de vermut. A la Josefa no hi ha menú, però sí un plat del dia de dimarts a divendres per 15 euros: dimarts, peix; dimecres, llegums; dijous, arròs, i divendres, estofat de vedella. A més, sempre hi haurà carta en què el plat més car costa 12 euros i en què destaquen el fricandó de morro de porc, l’escudella barrejada i la pilota d’escudella amb salsa Strogonoff.
La Bodega María Dolores, un bar de vins
I encara hi ha una altra bona notícia per als amants de les bodegues. Tot i que encara està en obres, al carrer de la Mercè, 7, s’està treballant per obrir la Bodega María Dolores, un homenatge a l’ànima de la Cocteleria Boadas, María Dolores Boadas, i a la memòria del que havia estat el carrer de la Mercè: “Podies fer la ruta de locals, ara només queda La Plata, abans n’hi havia set“, recorda Olivella. Antigament aquest local havia estat una pulpería i ara reneix com un local amb “molt vi, cocteleria i tapes amb l’estètica de les bodegues dels anys 70 de Barcelona”.
