compartir
La Bodega Manolo de Gràcia (Torrent de les Flors, 101) ha pogut resistir després de la jubilació de la segona generació al capdavant. Aquest local històric va obrir l’any 1961 i va abaixar la persiana el mes de maig del 2025 per jubilació. La història ha tingut un final feliç gràcies a l’equip que també va rescatar fa un any el Bar Bodega Gol (Parlament, 10) i que ha decidit agafar el relleu de la Manolo.
L’Eduard Jarque i el Sergi Fernández l’han recuperat amb la voluntat “que continuï sent un bar de tota la vida del barri”. Per Fernández, era gairebé una obligació: “Eren els bars de sempre, que n’havíem tingut per tot arreu i a poc a poc han anat desapareixent i quan veus que un te’l converteixen en qualsevol altra cosa… ara ja fa mal”.
La mateixa carta i la mateixa manera del Bar Gol
Als fogons hi ha l’Aina Oriol i el Víctor Moreno, sota la supervisió dels cuiners del Gol, el Roger Solé i el Rodrigo Castillo. De fet, la Manolo i el Gol s’agermanen amb una mateixa proposta gastronòmica: cuina catalana tradicional amb olor de Lleida.
Els idearis de la carta són Solé, un barber lleidatà “psicòpata de la cuina” i Castillo, un enginyer del Perú que ha après el receptari català. “El Roger sap molt de cuina catalana i de producte, és de Lleida i vam dir apostem per aquí , fem la nostra línia a través de la cuina de Lleida“, recorda Sergi Fernández.
“Fem el que sabem fer, la cuina que jo havia viscut a casa, la que coneixia d’anar als restaurants, cuina catalana sense artificis, la cuina ben feta“, sentencia Solé.
La bodega recull l’ambient d’abans amb les barriques de vi negre, les neveres amb portes de fusta i les taules de marbre on van rotant amanides russes, braves cruixents i picants, calamars amb ceba i mongetes, esqueixada de bacallà, botifarra amb mongetes i xai a la planxa. De postres, crema cremada, braç de gitano, taronja tropical i un tall de nata (expliquen que clàssics lleidatans).
El cuiner aposta pels bars de sempre com a garantia d’un bon àpat: “Aquí no venen els instagramers a fer fotos, no és de disseny, però es menja bé“.
