Afegeix betevé com a font preferidaSi entres una vegada al Bar Bodega Bartolí (Vallespir, 41), repeteixes. Repeteixes visita, però no pas plats. Tenen un extens menú diari amb 14 primers i 14 segons, entre els quals carxofes al forn, trinxat, faves amb botifarra negra, fricandó, tripes, orella… a més de les recomanacions de la casa (com unes anxoves exquisides i unes croquetes per llepar-se’n els dits).
Vicens i Albert Bartolí són els amos d’un negoci que ha sabut mantenir la seva essència i autenticitat, una llarga història que van iniciar el 1939 el seu avi Josep i la seva àvia Pilar, que regentaven una bodega de barri on s’aturaven els carreters a beure’s la barreja.
Aquí, et venen a veure
Els germans Bartolí intenten treure el màxim rendiment a un local amb 15 taules d’estovalles de quadrets blancs i vermells, vi a granel amb gasosa i una diligència a prova de metrònom. “Aquí no s’hi està tan malament: manes tu, et venen a veure i, si ho fas bé, tornen una altra vegada”, reconeix Vicens Bartolí.
Els Bartolí mantenen el llistó molt alt: “La restauració no admet errors“, apunta el Vicens, i per això hi dediquen moltes hores. Actualment entren a les sis del matí i pleguen a les cinc de la tarda, cosa que els permet conciliar a les tardes, no com passava quan ell era jove: “Treballàvem de sis del matí a 10 de la nit”, recorda el Vicens. “Jo netejava tres cops al dia el terra del taulell, que estava ple de papers i burilles de cigarreta”.
El llegat de la Marina
El rètol del vidre de la porta de la Bodega Bartolí deixa molt clar qui ha estat l’ànima d’aquest local durant dècades: la Marina (la mare del Vicens i l’Albert, que ara ja s’ha jubilat). És ella qui als anys 90 va fer el pas a servir menjar cada dia. Va ser arran d’un client que un dia li va demanar que li preparés, si us plau, un plat d’arròs blanc per al seu mal de panxa.
“La meva mare era un tro“, admet el Vicens. I segurament per això els seus fills han heretat el cap clar i les cames àgils de la seva progenitora. Va ser ella també qui va formar —in situ— les dues cuineres principals, les germanes Katy i Pili Macià, parelles dels germans Bartolí. Treballaven a dues botigues de roba selecta al passeig de Gràcia i van decidir treure’s els talons per posar-se el davantal.
Tota una vida
La Bodega Bartolí és molt més que un establiment on se serveix menjar casolà. “Per mi és la meva vida, he nascut aquí“, afirma el gran dels germans Bartolí. Recorda com de petit corria per davant de la barra i ara ho fa per darrere. Els seus fills han nascut a la bodega, també és on es van conèixer els seus pares i els seus avis hi van viure fins al final.
El Vicens reconeix que té molt bons clients. Són veïns, comerciants i viatgers que potser emprendran un llarg trajecte des de la veïna estació de Sants i volen marxar amb la panxa plena i la satisfacció de contribuir que un comerç de barri amb tradició segueixi obert molts més anys.
