Del mercat a la barra. És la filosofia de Barra Cal Pla 1965 (passatge de Pla, 6), un bar clàssic dels anys 60 que ha reobert després d’un rentat de cara amb la mateixa ànima de barra de mercat. Llonganissa de muntanya de la Cansaladeria Filo, espatlla ibèrica de gla de la Xarcuteria Yeste i les olives de la parada del Quim del Mercat de la Concepció nodreixen la carta d’aquest petit local on la barra és la protagonista absoluta.
La Barra Cal Pla és cosina germana de Casa Amàlia, el restaurant del 1950 on arrossos i tradició es conjuren amb Sergi Suaña i Jordi Castán al capdavant des de fa sis anys. Quan van saber que el Raúl de Bar Pla es jubilava i traspassava el negoci no ho van dubtar: “A nosaltres ens feia molta il·lusió, primer perquè era el bar del mercat i segon perquè està al costat de Casa Amàlia i és un bar de barri de tota la vida i encaixava molt amb la nostra filosofia“, recorda Castán.
“Menjar de proximitat, amb platets i mitges racions”
L’oferta fresca del mercat modifica cada dia l’oferta de la barra. No hi falten les gildes, les sardines en escabetx i les anxoves. “Menjar de proximitat, de temporada, amb platets i mitges racions” i una relació de tu a tu amb els paradistes i els veïns que els propietaris consideren bàsica per generar vincle i treballar “l’economia circular, la pertinença i el barri“.
Com el mercat, la barra es desperta d’hora i comença a servir a les 8 del matí ininterrompudament fins a les 10 de la nit de dilluns a diumenge. Els paradistes esmorzen d’hora els embotits del mercat i el pa del Forn Sant Josep (Roger de Llúria, 98). Els veïns venen més tard, els passavolants fan un vermut i el barri dina, vespreja i sopa: “Aquí podem trobar des d’una croqueta i unes braves fins a la millor amanida russa de Barcelona”. Una amanida russa amb sabor a mar, apunten.
Es volen distingir per la qualitat del producte, per això tenien clar que a la carta havien d’assenyalar la procedència i fins i tot aconseguir “que el client pugui venir aquí, menjar un bon embotit i si li ha agradat pugui anar a la parada a comprar-ne”. També tenen una proposta diària de guisat com el capipota, la guatlla i les mandonguilles amb sèpia i un plat inamovible de la carta: la torrada de fricandó.
La Isabel s’ha convertit en poc temps en l’ànima de la barra. És la que organitza, serveix i ja va coneixent la clientela. Un ofici que han volgut homenatjar amb una pissarra on hi ha els noms de tos aquells que han posat el nervi a la barra des del 1965 “fins a la Isabel que hi és ara”. Per Castán “un bar no s’entén si no hi ha algú al darrere”. Com els bars de sempre, “on el veí venia deixava les claus perquè vingués el fill a recollir-les”.
