360.999 litres de cervesa, 176.020 racions de braves, 84.633 racions d’amanida russa o un milió de cafès. Són algunes xifres del balanç dels 10 anys de negoci que han calculat els responsables del Velódromo, que pertany al grup Moritz. La cuina del Velódromo està oberta els 365 dies de l’any. Des de ben d’hora fins a la matinada. El que més han venut, però, són croquetes de pernil, 322.827.
Els dissabtes i diumenges els primers a entrar al local són els joves que surten de les discoteques de la zona i que acostumen a esperar que obrin fent cua a la porta. Una clientela que Albert Cano, director d’hostaleria de Moritz, explica que consumeix els primers ous estrellats i altres esmorzars de forquilla.
Una carta amb el segell de Jordi Vilà
El xef Jordi Vilà és el director gastronòmic de Moritz i supervisa les cartes de tots els restaurants del grup. Una feina que compagina amb el seu propi restaurant, l’Alkimia, un dels 22 restaurants de la ciutat amb estrella Michelin i altres dos restaurants dels quals també porta les regnes, el Vivanda de Sarrià i la pizzeria Mucho, que ha obert recentment amb Xevi Ramon al barri de Sant Gervasi – Galvany.
Vilà explica que la cuina italiana té molta sortida a Barcelona, però en el cas del Velódromo l’aposta és la cuina catalana. “Ens esforcem molt en fer un calamar farcit, els rostits, arrosos amb sofregits, poder-li donar fons de cuina”, explica Vilà.
Un bar amb l’esperit dels anys 30
L’empresa cervesera va agafar les regnes d’un bar que va obrir el 1933 i que va tancar l’any 2000, quan es va jubilar el fill del fundador. La primera etapa del Velódromo es va caracteritzar per les tertúlies literàries i les reunions polítiques. Durant els anys 80 i 90 es va convertir més en un bar de copes. La Mortiz va voler apostar per l’essència del cafè literari que havia estat.
Actualment és un dels pocs locals que mantenen part del mobiliari, l’escala o la barra dels anys 30. Alguns plats de l’antic Velódromo escrits al vidre de l’entrada es conserven per retre homenatge al passat del local. El mateix passa amb el billar, que és l’original restaurat. En Carlos Félix, acostuma a ser un dels primers en jugar cada matí. Arriba al voltant de les 10. “A aquella hora no hi ha parroquians al voltant de la taula”, confessa.
Una finestra al passat
L’objectiu de mantenir l’essència del local original agrada a alguns clients, ara jubilats, que ja eren assidus al Velódromo original. “Jo vaig estar aquí quan tenia 18 anys que hi havia un motoclub, els billars. D’alguna forma em fa gràcia tornar perquè es reuneix gent jove i gent gran. És com una amalgama curiosa”, explica l’Adolfo Barricart.
L’Albert Cano, director d’hostaleria de Moritz, explica que un dels projectes pendents per a aquest any és incloure una projecció en la paret del fons del local, que es va deixar tal com era voluntàriament. Es veu molt antiga i alguns clients els diuen que la pintin. No ho pensen fer. “És com una finestra al passat”, explica Cano. El que sí que faran és incloure una projecció que expliqui perquè la volen deixar tal qual.
