compartir
La carta d’entrepans calents del Bar Sanz (carrer del General Álvarez de Castro, 5) és molt extensa. Més d’una vintena de propostes amb noms ben curiosos com Decorador, Picatocho o Bienmesabe. Estan fets amb ingredients tradicionals: el llom, les salsitxes i el formatge, que es combinen amb resultats molt exitosos des de fa més de 50 anys.
Qui s’encarrega d’elaborar-los amb constància i dedicació és Daniel Sanz, segona generació d’un negoci proper i molt professional que va obrir el seu pare el 1973, tota una institució culinària al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Per als clients que fa mitja vida que se l’han fet seu i també per als turistes atrets per les bones ressenyes i la destresa que Daniel Sanz exhibeix des de l’altra banda del vidre.
D’on venen els noms?
Explica Sanz que els entrepans tenen més o menys tirada segons el dia de la setmana: “Els dilluns, el Baldostano, que porta pernil salat i formatge, que és suau”. En canvi, els divendres la gent busca alguna cosa més forta: “Un Calefactor: xistorra, bacó, pernil dolç i formatge”.
Sobre l’origen dels noms, Daniel Sanz ens explica: l’Informàtic (salsitxes diverses, bacó, pernil dolç i formatge) va sorgir per uns nois que estudiaven telecomunicacions, i el Calefactor (xistorra, bacó, pernil dolç i formatge) per uns clients que reparaven aires condicionats. El Sinsabores (frànkfurt, bacó, pernil dolç i formatge) va sortir perquè com era “un entrepà xulo, et treia els sinsabores de la vida”, rebla el restaurador. El Picatochos (llom, sobrassada i formatge) és la seva darrera incorporació.
De qualitat, sense presses
La majoria dels ingredients que fa servir per a les seves elaboracions els compra a establiments veïns, com el Mercat de Santa Caterina o el forn artesà del carrer de Regomir, que li porta cada matí el llonguets fets a mida. Un dels productes més cobejats és el xoriço de Fermoselles (Zamora), “que és el poble de la meva mare”, s’enorgulleix Daniel Sanz.
El restaurador té molt clar que part de la clau del seu èxit és el temps que dedica a fer cada entrepà: “Potser m’hi estic 10 o 15 minuts“, afirma. “Hi ha gent que em diu: si que trigues…”. Són entrepans elaborats. En fa un centenar al dia, amb dues planxes i sense pressa. No té cap intenció de competir amb altres establiments que poden arribar a fer-ne un miler. “Aquí tot es fa al moment, i l’espai és limitat”, comenta. Irònicament explica que, per aprofitar al màxim la planxa, li van anar molt bé les hores i hores que va passar de petit jugant al tetris.
El Daniel defensa que el seu bar no és “només un negoci” i vol que la gent “en surti contenta”. Uns valors que li va transmetre Pedro Sanz, el seu pare, qui va obrir l’establiment a la dècada dels 70 . “Els entrepans, la idea, tot és d’ell“. Si el pogués veure per un espiell, estaria molt orgullós de la mestria del seu fill.
