Els veïns de la barriada de la França Xica, al Poble-sec, són molt afortunats. Poden gaudir cada dia d’un dels bars més genuïns de la ciutat, el Palmer (plaça de Santa Madrona, 1). Aquí s’hi va a esmorzar: bon cafè, entrepans excel·lents i un tracte familiar que fa sentir els clients com a casa. Tots hi tornen: taxistes, bombers, treballadors del Lliure, poble-sequins… ningú es resisteix a un local amb 82 anys regentat, des de fa tres dècades, pel Josep Carrasco.
Els millors entrepans i els millors amics
Els clients del Palmer són ben coneixedors de la qualitat dels seus entrepans (fets amb barres del Pa Serra), enumerats en una llarga llista que destaca a la paret en un rètol retro il·luminat de color blau Klein. El coreògraf Lluís Calduch, veí del barri i un dels habituals del Palmer des que era ben petit, recomana el de salsitxa, ceba caramel·litzada i formatge.
Patrimoni del Poble-sec
Calduch té molt clar quin és el paper del Palmer: “Per nosaltres, és patrimoni, el nostre modus vivendi del Poble-sec”. S’hi afegeix un altre parroquià, el músic Jose Cruz: “El Palmer representa el barri. Jo quan surto de casa sé que si vinc aquí m’hi trobaré un amic“. I aconsella tastar el Costa Brava, fet amb pebrot, tonyina, anxoves i olives. “Uns dels millors entrepans de Barcelona“, diu el Josep Carrasco amb orgull.
Més de vuit dècades a la plaça
L’avi del Josep va obrir el Palmer el 1944 al número 39 del carrer de l’Olivera. El 1965 el seu pare en va agafar les regnes i es va traslladar uns pocs metres, fins a la plaça de Santa Madrona. 30 anys més tard, el 1995, el Josep va agafar-ne el relleu sense canviar-ne l’essència: un bar cafeteria de barri que vol formar part del dia a dia dels veïns. “Des de les 5.45 h fins a les 13 h, cada dia passen per aquí fins a 500 persones“, afirma Carrasco.
Carismàtic i rondinaire
El Josep és una persona “molt carismàtica“, afirma el Jose Cruz. “Té llum i la fa servir per al negoci, i ho fa molt bé, encara que rondini“. “És com un matrimoni Josep Palmer, Palmer Josep, aquella persona que et genera amor i odi, però que potser sense ell no vindríem“, diu Calduch, i rebla: “Un dels problemes que tindrà en un futur el Palmer és trobar un Josep”.
Ciclisme i sentiment de barri
El Josep ha adaptat el negoci a la seva personalitat. Obre a primera hora del matí fins a la una del migdia i les parets i el sostre de l’establiment reflecteixen la seva passió pel ciclisme, amb samarretes coloristes i bicicletes que descansen després de molts anys rodant pel país.
També hi és ben present el sentiment de barri. Ho deixa ben clar un rètol que penja del sostre i avisa el nouvingut que en aquest local es té cura dels veïns. El Palmer és un lloc de trobada on es generen converses, moments per compartir i rutines diàries. Un bar que vol seguir mantenint l’essència malgrat els canvis (no sempre positius) associats a una gran ciutat.
10 anys més
El Josep Carrasco té molt clar que li queda una dècada. No hi ha relleu per substituir-lo. Als veïns els diu: “Teniu uns 10 anys de Palmer i marxo. Tinc ganes de descansar perquè és dur“. I afegeix que la sort que té en vida és haver rebut una estima increïble dels veïns. Lluís Calduch demana que en un futur pugui seure en una taula del Palmer amb la gent que s’estima: “Pel plaer de viure, de sentir-nos arrelats a un barri, a una ciutat, a un país”.
