El bar Calders (Parlament, 25), al barri de Sant Antoni, vol ser un punt de trobada on la gent passi una estona distesa amb una beguda i alguna cosa per picar. Ho afirma Marc Lamarca, que fa 15 anys va tenir l’encert de fixar-se en aquesta cantonada assolellada del passatge de Pere Calders amb el carrer del Parlament per obrir un local ple de picades d’ull a l’autor d’Antaviana.
Vermuts i Eva Longoria
El vermut és una de les seves especialitats, una beguda que, des de la seva obertura el març del 2011, té un racó destacat a la carta, amb propostes provinents de petites cooperatives del Camp de Tarragona, “no de Reus”, especifica el Marc. “Des de fa poc en tenim un de fumat i un de blanc molt especial”, afegeix el copropietari del Calders. Uns aperitius que ha tastat fins i tot l’actriu estatunidenca Eva Longoria, que fa uns anys va venir acompanyada de les càmeres de la CNN.
Els plats de l’exili
Les propostes gastronòmiques són un acompanyament al beure, amb tapes clàssiques com l’amanida russa. En tenen una de pròpia que han batejat com a Soviet “perquè és russa i també per fer la conya amb el fet que som al carrer del Parlament”, explica el Marc.
També hi ha un apartat que homenatja Pere Calders, el contista català d’imaginació desbocada que va haver de fugir a Mèxic després de la Guerra Civil. Són els anomenats “plats de l’exili”. Entre ells, les Quesadillas republicanas o els Nachos del Presidente, en referència a Lázaro Cárdenas, el president mexicà que va acollir els exiliats de la guerra, entre els quals l’escriptor català.
La millor decoració, la gent
“El passatge ens defineix molt i la cantonada també”, explica Lamarca. “Queda tancat i al mateix temps la gent queda exposada”, i afegeix: “Als catalans ens agrada anar amb els nostres als bars, però que ens vegin“. I etziba una frase d’un amic del seu pare: “La millor decoració és la gent“. I la gent segueix triant el seu local. També en un temps marcats per les relacions virtuals, on es fa més necessari que mai un espai físic que permeti socialitzar i compartir estones en companyia.
L’adeu d’alguns clients
El Marc reconeix que, al llarg d’aquests 15 anys, tothom s’ha fet gran, entre ells alguns dels clients que omplen les taules de la seva terrassa. Són els fills —ara ja majors d’edat— dels primers habituals que van aterrar fa tres lustres al Calders, els pares de l’escola pública Ferran Sunyer —ubicada davant del bar, a l’altra banda del carrer del Parlament.
Encara no existia la superilla, i els hipsters començaven a descobrir un carrer on s’acabaven d’instal·lar el Federal café i el Tarannà, iniciatives que, com altres a la zona, no han pogut sobreviure. Tampoc alguns clients del Calders. Sant Antoni era un barri emergent, encara per gentrificar. “Al llarg dels anys, molta clientela ha vingut a acomiadar-se”, han hagut de marxar a altres zones amb uns lloguers més assequibles, admet Lamarca, “perquè la dinàmica de la ciutat és la que és”.
