Al restaurant Bachata Rosa (Sugranyes, 17), a Sants-Badal, s’hi ha d’anar amb gana. Les racions són molt generoses i els aliments que omplen els plats, prou contundents. Aquí es poden degustar algunes de les propostes més representatives de la cuina de la República Dominicana: locrio (arròs guisat amb carn o peix), picada (safata amb diferents carns arrebossades a la fregidora), sancocho (sopa amb pollastre, vedella i porc) i el popular mofongo (plàtan verd i chicharrón).
La cuina d’aquest país caribeny és “casolana, de camp. No és gaire extensa però sí molt saborosa“, assegura Camila Severino, propietària del Bachata Rosa, un local que en menys de dos anys ha aconseguit captar l’essència de la cultura i la gastronomia dominicanes. Aquí es respira bon rotllo, familiaritat i ganes de compartir: des del ritme de la batxata i el merengue que sona pels altaveus, fins als plats abundants que omplen les taules.
El secret: un saó natural
La base de gairebé totes les elaboracions d’aquest restaurant és un saó que elaboren de forma artesana i amb ingredients naturals: all, ceba, pebrot verd, pebrot groc, pebrot vermell, (molt) coriandre i orenga, tot triturat, amb què assaonen les carns, els arrossos i els guisats. Entre els anomenats arrossos moros, fets amb mongetes vermelles, mongetes negres o guandules (fesol propi de la República Dominicana) guisats.
Braços fornits i un bon mofongo
Un dels àpats més emblemàtics del país és el mofongo, una proposta senzilla i energètica que comparteixen amb Puerto Rico: “Encara ens estem barallant a veure qui el cuina millor”, bromeja la Camila Severino. Es fa amb plàtan verd fregit, rostilló (chicharrón) i all matxucats en un pilon —una mà de morter que quadruplica la mida de la que s’utilitza a Catalunya— per fer la picada o l’allioli, i que necessita d’uns braços ben musculats per assolir un bon resultat final.
L a massa obtinguda es treballa per dona-hi forma de bol i “se serveix acompanyada d’una proteïna”, explica Severino. Al Bachata Rosa la fan “amb costella al forn, pollastre a la crema, gambes a la marinera i coco, i ara també amb llamàntol”, comenta la Camila. I afegeix que els llatins mengen molt, així que els plats entren pels ulls i cap peca de porcions minúscules. “Poca gent arriba a les postres”, rebla Severino. Ells s’ho perden. Podrien triar entre elaboracions casolanes com el majarete (fet amb blat de moro, llet de coco i llet evaporada) o el quesillo (flam).
Morir somniant
I si els dolços mereixen deixar un raconet a l’estómac, també les begudes necessiten un apartat, la més coneguda és el morir soñando, un refresc fet a base de llet evaporada, taronja (o llimona) i gel “que semblaria que no combina, però que té un sabor deliciós“, afirma la Camila, i d’aquí prové el seu nom.
Aquest local és el “meu somni”, confessa Severino: “Perquè els dominicans no teníem a Barcelona un lloc que respirés l’essència del nostre país”. Per això ha decidit il·lustrar les parets amb símbols dominicans com la cigua palmera (ocell petit de color oliva), la flor de bayahibe, la tambora (instrument de percussió), la típica caseta de camp amb el sostre de palla o una enorme sandàlia de platja “perquè tots ens hem endut de petits un cop de xancleta”.
La bellesa que entra per la boca
Explica la Camila que a la seva terra tenen una dita que afirma que “la bellesa i l’amor entren per la boca” i que la millor manera que algú et recordi és a través d’un menjar que va degustar a casa teva. Per això vol que el Bachata Rosa sigui el seu llegat, i que encara que ella no hi sigui sempre es parli bé del local.
