
“Volíem un restaurant on es respirés molta llibertat”. Ho recorda Karin Leiz, una de les responsables del naixement de Flash Flash el 1970. Ella, el fotògraf Leopoldo Pomés, l’arquitecte Alfonso Milà i Cecilia Santo Domingo eren quatre bons amics desitjosos de portar a Barcelona una mica de modernitat. I amb Flash Flash van aconseguir “una revolució”.
El 3 de juliol del 1970 va obrir portes el que es considera el primer restaurant modern d’Espanya. A la carta, truites, hamburgueses i amanides informals. Però no només el menú era diferent. El local impactava i continua fent-ho amb un disseny innovador, tot de color blanc i diàfan, amb les fotografies de Leiz captades per Pomés, presidint les parets.
El primer restaurant de menjar ràpid
“El 1970 a Espanya hi havia una dictadura. Els restaurants de luxe eren molt seriosos i les cases de menjar estaven més pensades per alimentar l’estómac que l’esperit. Flash Flash va ser la revolució que la gent estava esperant”, detalla Leiz.
Sense estovalles, amb coberteria d’acer, cristalleria fina però sense floritures. Es buscava un restaurant on tot fossin facilitats i on no calgués mirar el rellotge. Va ser tota una revolució obrir amb horari ininterromput del migdia fins a la una de la matinada. L’escenari idoni per a les nits de la Gauche Divine.
Avui el restaurant manté l’estètica i l’esperit originals i, pel que fa a la carta, ofereix prop de 50 varietats diferents de truita: de patates, de verdures, de peix i, fins i tot, dolces. També hi podem menjar amanides, sopes, carns, hamburgueses i arrossos.
