Alpuente, la xurreria més viral de Barcelona: “Les xarxes han estat un boom increïble”

Afegeix betevé com a font preferida

Xurros, porres, xocolata desfeta, xuixos, cotnes, rodes… i veïns, treballadors de la zona i turistes que s’aturen a buscar una paperina a qualsevol hora del dia. L’encarregat que no falti la teca és Juan Alpuente que, permanentment, manté la fregidora calenta. Fa més de dues dècades que comanda la xurreria familiar J. Alpuente, envoltat de farina, aigua i sal.

Amb 17 anys el pare del Juan va arribar a Barcelona procedent d’un poble de València, el Racó d’Ademús, i va anar aprenent l’ofici a diferents xurreries de la ciutat. L’any 1963 es va quedar la dels Encants Vells – Fira de Bellcaire (Dos de maig): “Jo he crescut a la xurreria, de fet la meva mare em preparava el bressol on es guardaven les patates i la farina“, recorda Alpuente. Explica que la xurreria del pare no era un mòdul com l’actual, era una guingueta arrelada al terra i feta amb xapa: “Era molt maca i va ser l’última xurreria vermella de Catalunya“.

“Vaig començar el canvi generacional, versió 2.0”

Alpuente fill va trigar una mica a decidir que continuava amb el llegat familiar: “Vaig començar informàtica, administratiu, el que es portava a l’època, però vaig creure que si m’havia de manar algú, que fos el meu pare“. I així va ser, van treballar plegats fins que els pares es van jubilar fa uns 15 anys i “vaig començar el canvi generacional, versió 2.0“.

Un gir que va coincidir amb una nova ubicació al nou Mercat del Encants (Castillejos, 158). No només va traslladar-se de carrer, sinó que també va canviar la guingueta, i va deixar enrere l’estructura antiga per instal·lar-se en un mòdul. Aquest tomb va portar també “una altra manera de fer xurros, clàssica però ja començant a fer coses més modernes“.

Alpuente recorda que el seu pare era molt clàssic i ara ell ha decidit afegir creativitat al negoci: “Jo tinc xuixos de tres o quatre gustos, banyats de xocolata blanca, xocolata rosa, de Kinder, també xurros de xocolata i de tots els gustos que et puguis imaginar“. Tot i això, els gustos clàssics són els que es mantenen durant tot l’any i a l’hivern en prova alguns de nous.

Prop d’un milió de seguidors a les xarxes socials

Fa tres anys, el negoci va tornar a desplaçar-se fins a l’ubicació actual, entre el Teatre Nacional de Catalunya i L’Auditori (Padilla, 161). I des de fa uns anys, la xurreria ha irromput amb força al món virtual.

“Les xarxes han estat un boom increïble“, diu el xurrer. Explica que tot va començar durant la pandèmia de la covid amb vídeos on se’l veia fent xurros i després donant xurros als gossos del barri. Va acabar aconseguint que cares conegudes com la del creador de contingut Ibai Llanos anessin a la parada.

Ara té prop d’un milió de seguidors entre totes les xarxes socials. “Avui han vingut uns clients de Toronto a veure’m. M’han dit que em coneixien per Instagram i també ha vingut un noi de Mallorca”, diu el xurrer, que triomfa a Instagram, TikTok i YouTube. Els fans es volen fer fotos amb ell i li demanen autògrafs.

I enmig d’aquest furor a les xarxes, el negoci manté la tradició amb clàssics com les patates fregides. Alpuente també fregeix cotnes, rodes, ganxitos, morritos… “Els de tota la vida. Xurreria clàssica de tota la vida en els temps moderns, no es pot perdre la tradició”.