“Hauran menjat cebiche i sushi però hi ha una generació que es morirà sense haver tastat el fricandó. I això és tristíssim”. El periodista i escriptor Albert Molins fa un pas més en la seva croada per reivindicar el receptari català ara amb el llibre Esmorzar de forquilla. Publicat per l’editorial Cossetània, el llibre repassa els orígens d’aquest àpat, recull les receptes més emblemàtiques i també recomana alguns dels bars i restaurants amb més tradició on anar a gaudir d’un bon esmorzar de forquilla.
“Tenim molt autoodi cap al que és nostre”
En una entrevista al betevé directe Molins, cap de Societat del diari La Vanguardia, ha afirmat: “Tenim molt autoodi cap al que és nostre i ens enlluernem amb el que ve de fora. La burgesia catalana sempre ha mirat cap a França o cap a Madrid”. Una tendència que no és nova sinó que ja la vam posar en pràctica quan Barcelona va acollir l’Exposició Universal el 1888: “La ciutat va experimentar una gran transformació urbanística i van desaparèixer les fondes de sisos. Al seu lloc hi van obrir restaurants amb noms francesos, cartes en francès i cuiners arribats de França”.
Un error que, segons Molins, vam repetir durant els Jocs Olímpics del 92: “Vam eliminar els xiringuitos i els bars i restaurants del nou Port Olímpic es van omplir de tapes i de sangria”. I en tot aquest procés, en comptes d’ensenyar la nostra cuina al món, “la vam amagar a les cases i als pobles. Es considerava una cuina pagesa i pesada en un sentit despectiu”.
Per posar-hi el seu granet de sorra, Esmorzar de forquilla defensa que és l’àpat que millor representa la nostra tradició culinària. El llibre també inclou receptes per poder cuinar plats típics com les mandonguilles amb sípia i pèsols, el fricandó amb moixernons, les galtes de porc rostides o la cua de bou a la cassola, entre molts altres.
“Als esmorzars dels hotels no hi ha cuina tradicional catalana”
Molins creu que en una ciutat com Barcelona hi ha d’haver espai per a tot, també per al brunch, però que això no ha d’anar en detriment del que ens és propi. “Als bufets dels hotels pots menjar una reproducció de l’esmorzar anglès però és impossible trobar-hi fricandó o cap i pota. I si no ho ensenyem els visitants mai no ho coneixeran”. El llibre conté una llista de “temples de l’esmorzar de forquilla” repartits per tot el territori català. En el cas de Barcelona, Molins ens n’ha citat tres d’imperdibles: “El bar Iberia, el Gelida i la Granja Elena”.
