El primer cop que algú obre la porta del taller de ceràmica Aguadé, a la Vall d’Hebron, queda meravellat. La mirada deambula hipnotitzada entre piles de motlles de guix, centenars de plats i tasses, l’olor de fang i el so característic d’una pistola d’aire comprimit que neteja la pols abans d’esmaltar les peces, un polsim gris clar que omple cada racó d’aquesta immensa nau.
El 2025 han celebrat els 75 anys mantenint l’essència d’un ofici fet amb les mans i molta estima. Segueixen al peu de la lletra els processos artesans, elaborant les peces amb motlles de guix i gres líquid o amb premses de 20 tones que premen motllo contra motllo fins que surt la forma del plat. Pinten a mà algunes de les seves creacions i les esmalten abans d’entrar al forn, a 1.280 graus.
El mestre Jordi Aguadé
Jordi Aguadé Clos, un dels principals referents de la ceràmica contemporània catalana, va engegar el primer taller d’aquesta nissaga d’artesans el 1950, al garatge de casa. I una dècada més tard començava a revolucionar el mercat de la ceràmica al nostre país, amb dissenys moderns que seguien els corrents escandinaus. Apunta el seu fill Pere Aguadé que les seves eren propostes trencadores, “amb vaixelles de flors i colors… va ser molt important”. Uns plats, tasses, gerros i altres creacions que van vestir milers de llars.
Plats personalitzats per restauració
Cap al 1990 Pere Aguadé va reorientar el negoci per sobreviure en un mercat en crisi i transformació, i van especialitzar-se a fer plats personalitzats per a la restauració, amb l’ajut del xef Santi Santamaria.
Actualment treballen amb establiments amb estrella i altres de gama mitjana alta, perquè la vaixella s’ha convertit en un element essencial de l’experiència gastronòmica. Explica Pere Aguadé que ara “el comensal es fixa molt amb els plats, això abans no passava” i rebla: “Jo era l’únic que girava el plat per veure de qui era”.
Pere Aguadé ha heretat del seu pare el gust per les coses ben fetes i la importància del bon disseny, per això ha mirat de tenir un estil propi: molt sobri, simple i amb un toc nòrdic. El ceramista creu que ha aconseguit fer perdurar una firma que emprèn el camí cap a la vuitantena i “que la gent reconeix i valora”.
