Barcelona és una ciutat xocolatera des del segle XV, amb l’arribada del cacau a Europa provinent del continent americà. S’hi ha fabricat xocolata des del segle XIX i, gràcies a les mans dels mestres xocolaters, s’ha convertit en un pol d’expressió artística a partir del segle XX. Es pot trobar a tots els barris sota diferents formes i propostes. En destaquem algunes que són imprescindibles per celebrar el Dia Internacional de la Xocolata el 13 de setembre.
Entrar a la Bomboneria Pons (carrer d’Olzinelles, 78) és un xoc per a l’olfacte. La intensitat de cacau impregna tots els porus de la pell i deixa un punt aclaparats aquells qui creuen la porta. A partir d’aquí, el dilema és triar quin dels bombons, rajoles de xocolata artesanes o mones de Pasqua (quan s’apropa Setmana Santa) emportar-se a casa. A l’obrador fabriquen bombons, xocolates i torrons des del 1960.
Elefants i palmeres
Pesa 100 kg, té un metre mig d’alçada i està fet de xocolata. L’impressionant elefant del pastisser Lluc Crusellas és un dels màxims reclams del Museu de la Xocolata (carrer del Comerç, 36). S’ho ha guanyat a pols. Literalment. Aquesta creació de Crusellas és una rèplica de la figura amb què es va emportar el primer premi del concurs World Chocolate Masters, que el va convertir en el millor xocolater (i escultor) del món, i ell mateix va acabar d’acoblar-la al museu, el juny del 2023.
A cinc minuts caminant resisteix la Pastisseria López (carrer de Sant Pere Més Baix, 78), un establiment de tota la vida que és un dels temples del dolç més preuats dels veïns de Sant Pere, a Ciutat Vella. Els seus generosos croissants farcits de xocolata i les palmeres de cruixent pasta fullada banyades en cacau són un referent i, qui els tasta, no els oblida. Es pot dir el mateix dels xuixos de crema. La Sara López, la propietària, fa mig segle que està darrere el taulell d’un negoci familiar en què fan la nata batuda.
Per sucar-hi melindros o fruita
Amb molta història, i també molts turistes, el carrer de Petritxol és un dels emplaçaments imperdibles on degustar una bona xocolata calenta. Allà hi ha, des del 1941, la Granja Dulcinea (ubicada al número 2, a l’establiment d’una antiga bodega), amb clàssics com la xocolata negra a la tassa (la més demanada) o el suís, que es pot sucar amb xurros, melindros o ensaïmada.
Suïssa és el país europeu més popular per les seva xocolata i el restaurant Basilea (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 211) és el millor representant gastronòmic del país helvètic a la nostra ciutat. Més enllà de la quinzena de fondues de la seva carta, els comensals poden demanar per reblar el clau una fondue de xocolata suís servida amb fruita de temporada.
De l’arbre a la presa
Lot Roasters (carrer de Bailèn, 43) és un chocolate bean to bar produït a Barcelona. Compren lots de cacau en origen a petits productors, que converteixen en preses de xocolata d’edició limitada. El seu ingredient estrella prové únicament de grans de cacau nadiu del Perú (país amb més de 90 varietats). Fan rajoles de xocolata negra (entre un 58 i 100 %) que mai no és amarga, perquè controlen el 100 % de la traçabilitat de cada llavor. Fermenten, torren, espellofen i temperen el producte al seu obrador. Les seves propostes es poden degustar en tres mides, a un preu que oscil·la entre els 2,5 i els 10 €.
Família xocolatera
I si parlem de xocolata a Barcelona, la nissaga amb més història de la ciutat és la de la família Amatller, una marca que es va establir a la ciutat a finals del segle XIX i que és tot un referent a Europa. A la seva icònica casa al passeig de Gràcia, 41 (obra de Puig i Cadafalch) es pot degustar una xocolata a la tassa o comprar la rajola per fer-ne a casa, amb la mateixa recepta original del 1797.
