Afegeix betevé com a font preferidaL’especialista en sèries Guillem F. Marí, de Serielizados i col·laborador del programa B de gust, recomana aquesta setmana cinc llargmetratges dedicats al plat més popular i cinematogràfic del món: la pizza. No és només menjar ràpid; en el cinema ha estat des d’un símbol de supervivència a la postguerra italiana fins al combustible de la cultura pop dels 90.
Pizza movies (2026)
Comencem amb una estrena recent i de quilòmetre zero, Pizza movies. La història està protagonitzada per una periodista cultural i crítica de cinema en crisi, que convenç el seu marit de deixar-ho tot i muntar un negoci: una pizzeria amb temàtica de cinema. Aquest és el punt de partida de Pizza movies, la nova pel·lícula del dibuixant de còmics, escriptor, guionista i director de cinema Carlo Padial.
És una història divertida, entranyable i vitalista, molt lligada a la realitat de les parelles de la seva generació, amb Berto Romero i Judit Martín de protagonistes. No se l’haurien de perdre aquells qui vulguin degustar el maridatge entre cinema i pizza, amb pizzes dedicades, literalment, a pel·lícules.
L’oro di Napoli (1954)
Per parlar d’aquest àpat rodó és innegociable anar als orígens i respectar les lleis no escrites dels pizzers (pizzaioli) napolitans. I com que de films italians amb pizza n’hi ha molts, sempre és un ingredient extra parlar de la gran Sophia Loren. En aquest cas, en el film L’oro di Napoli, dirigit el 1954 per Vittorio de Sica, un recull d’històries a la ciutat partenopea.
En aquesta joia del neorealisme, la pizza no és de forn de llenya, sinó pizza fregida (fritta). Era la pizza del poble, la que es venia al carrer per poder menjar aquell dia i es pagava al cap de vuit dies (a otto). És l’essència de la cuina de subsistència que va conquerir el món.
Mystic pizza (1988)
A Mystic pizza, un dels primers èxits d’una jove Julia Roberts, una pizzeria petita d’un poble de la costa americana és el centre de la vida de tres joves cambreres. Entre torn i torn, la pel·lícula parla d’amistat, d’amor i del moment en què un decideix cap a on vol portar la seva vida. La pizzeria clàssica de tota la vida, per sopar allà o per emportar, és l’escenari on aquestes històries creixen. És la visió romàntica i acollidora de l’establiment de barri.
Do the right thing (1989)
La inoblidable pel·lícula de Spike Lee ha creat, probablement, la pizzeria més important de la història del cinema. En el Brooklyn de Spike Lee, la pizzeria del Sal és molt més que un restaurant: és el termòmetre de la tensió social. El menjar italià es converteix en el pont (i de vegades el mur) entre cultures en un dia de calor asfixiant. Cinema polític del bo, una de les millors pel·lícules del segle XX, que se serveix en porcions triangulars, en aquest format slice tan novaiorquès.
Les Tortugues Ninja (1990)
No es pot tancar una llista dedicada a la pizza i el cinema sense Les Tortugues Ninja, la icona pop per excel·lència, les tortugues animades que van marcar una generació i van convertir la pizza en el seu aliment oficial. Van inventar combinacions impossibles i van popularitzar la pizza a l’estil Nova York: porcions gegants, fines i flexibles, per menjar mentre salvaven la ciutat. Des de la sèrie d’animació a les pel·lícules de carn i ossos dels 90 i les noves versions digitals, la pizza ha estat un element indispensable de la història d’aquests superherois mutants tan particulars.
