compartir
La brisa i el so del mar sempre han acompanyat el Merendero de la Mari, un restaurant al Port Vell que acaba de complir 30 anys. Però els orígens d’aquesta nissaga de cuiners els hem de buscar més lluny. El 1927, fa gairebé 100 anys, van començar amb paradetes improvisades davant les cases de la Barceloneta servint pa amb xocolata, oli d’oliva i sal, sardines en escabetx i musclos al vapor.
En aquells anys la ciutat bullia per acollir l’Exposició Universal del 1929. La família va aprofitar per assentar-se al barri. “Hi havia molt de moviment i aquí va començar la cuina marinera, la cuina que menjaven els pescadors“, relata Guillermo Coloma, cinquena generació i xef del Merendero de la Mari.
Sardines i musclos a la barraca de la Barceloneta
Van obrir el negoci en una barraca de la platja i a la carta van mantenir les sardines i els musclos. Tot i dir-se Esport, tothom els coneixia com a Can Costa: “Anem a Can Costa, deien, era molt popular a la ciutat”, explica Coloma. Ben aviat van ampliar el menú amb sarsueles, arrossos, bullabesses i fregits.
Pel local hi van passar artistes i personalitats com Julio Iglesias, Lola Flores, Salvador Dalí, Antoni Tàpies i Joan Manel Serrat. La Mari, l’àvia del xef actual, va agafar les regnes del negoci familiar i va posar el seu nom a una nova barraca a la platja. Així va néixer el 1988 el Merendero de la Mari.
El negoci va tenir un final abrupte. Amb la remodelació de la ciutat per rebre els Jocs Olímpics del 1992, els xiringuitos de la Barceloneta van anar a terra i, també, el Merendero de la Mari. Però tot i l’enderroc de les parets, la història d’aquesta cuina familiar es va mantenir viva i al cap d’uns anys va poder tornar a prop del mar.
De la barraca a la platja, al restaurant del Port Vell
Fa 30 anys van instal·lar-se en un dels locals que hi ha als peus del Museu d’Història de Catalunya, al Port Vell, mantenint les receptes de l’àvia: “Vam agafar les mateixes idees, les essències del barri de tota la vida i els meu pares van continuar aquí el llegat familiar”.
Coloma destaca les sardines amb escabetx (amb ceba, llorer, tomàquet, farigola, pebrot vermell i vinagre), una recepta que ha perdurat generació rere generació: “La sardina en escabetx és la mateixa recepta que fa 100 anys”.
També mantenen receptes de l’àvia que s’han convertit en clàssics de l’establiment, com el rap de la Mari amb fideuà: “Un guisat amb salsa de tomàquet, gratinat amb una mussolina d’allioli i l’acompanyem amb fideuà, encara hi ha gent que recorda la barraca i trobar el mateix plat, els encanta“.
Altres plats que podem trobar encara a la carta són les cloïsses marineres, a l’estil d’Astúries i Galícia (amb ceba, pernil, vi blanc, i all i julivert) i també la paella del nen (en honor a un dels fills), un arròs del senyoret o pelat i la sarsuela.
Cuina marinera i tradicional i propostes asiàtiques
En els últims anys han volgut anar més enllà de la cuina marinera de peix i marisc. Un plat que ja s’ha convertit en un clàssic per als clients és l’arròs de cua de bou i trompetes de la mort. També fan plats de fusió com el tàrtar de salmó i el ceviche de vieires i receptes de cuina tradicional com els macarrons amb una recepta secreta heretada de Josep María Freixa, estrella Michelin.
Amb una terrassa a tocar del port i amb un interior acollidor, aquest restaurant segueix acompanyant les famílies del barri i de la ciutat en celebracions familiars i sobretot els caps de setmana, no només per festejar sinó per degustar bon producte i ser acaronats pràcticament pel mar barceloní: “És un restaurant molt familiar, és de tota la vida. Encara ve l’àvia per aquí, ara ja li agrada molt com cuino“.
