Arran de l’èxit de The Bear (sèrie estatunidenca en què un xef prestigiós torna a Chicago per gestionar el caòtic local de sandvitxos italians del seu germà difunt), cada cop hi ha més fam de sèries de ficció sobre cuines, cuiners i restaurants. Aquest 2026, 3Cat i Netflix estrenaran Gènesi, la primera sèrie sobre El Bulli i Ferran Adrià (a qui dona vida l’actor Miquel Fernández). En paral·lel, HBO i Álex de la Iglesia també estan preparant una altra proposta sobre el xef català més internacional (interpretat per Eduard Fernández) que es basa en el llibre Los aprendices de hechicero.
Mentre esperem que aquestes propostes arribin a la petita pantalla i estigui enllestida la nova temporada de The Bear, Guillem F. Marí, expert en sèries de la revista en línia Serielizados i col·laborador del programa B de gust, recomana tres sèries sobre cuiners.
Boiling point (2023)
Aquesta sèrie britànica de la BBC, que es pot veure a Movistar+, continua la història de la pel·lícula homònima (Hierve), protagonitzada per Stephen Graham i rodada en un sol pla seqüència. Aquí la protagonista és la Carly, l’antiga segona de cuina, que ara intenta tirar endavant el seu propi restaurant amb la pressió de mantenir l’equip unit i els números a ratlla.
Si The Bear és estilitzada i ràpida, Boiling point és d’un realisme que gairebé pots olorar. Retrata perfectament la precarietat del sector, la salut mental de les brigades cuineres i com un sol error en el servei pot fer que tot el castell de cartes s’enfonsi. És la cuina entesa com una trinxera diària. El creador i director és Philip Barantini, qui, abans de rodar films com Hierve i l’aclamada Adolescencia, va treballar una dècada als fogons de diversos restaurants londinencs.
Carême (2025/26)
Ens desplacem a la França del segle XIX per conèixer la història d’Antonin Carême, considerat el primer xef estrella de la història i el pare de la grand cuisine. La sèrie, que emet Apple TV, mostra com un nen abandonat acaba convertint-se en cuiner de reis i emperadors (com Napoleó i el tsar Alexandre I). També aporta elements de thriller polític en què el cuiner acaba participant.
Més enllà de ser una crònica del cuiner amb ego artístic, tractat aquí com una estrella vuitcentista del rock, la sèrie fascina perquè explica algunes de les seves aportacions a la cuina, encara presents avui en dia: la divisió per partides i les jerarquies entre si, l’uniforme blanc com a símbol de puresa i higiene, la mítica “toque blanche” —l’icònic barret blanc de xef— i la classificació de les salses bàsiques de la cuina francesa.
Reykjavik fusion (2024/25)
Aquest thriller islandès, que es pot veure a AMC+, ofereix una mirada molt diferent de les anteriors: el restaurant com a espai de redempció… o de crim. L’actor Olafur Darri Olafsson interpreta un xef de prestigi que cau en desgràcia i, després de passar per la presó, intenta recuperar la seva vida obrint un restaurant al port de Reykjavík. Però per finançar el seu somni de cuina d’autor, s’ha de moure en els marges de la il·legalitat i associar-se amb uns traficants que utilitzen el restaurant per amagar els seus negocis.
La sèrie utilitza el contrast entre la puresa i el detall de la gastronomia nòrdica i la fredor del crim organitzat. És cuina de fusió en tota regla aplicada a les sèries, un “Breaking bad culinari” que ens explica com, de vegades, mantenir l’excel·lència a la cuina pot suposar vendre l’ànima al diable.
