Xavier Estrada és àrbitre de la Primera Divisió de futbol i fins ara s’ha preparat per la tornada de la competició, que finalment serà la segona setmana de juny. El col·legiat ens ha explicat com ha viscut el confinament pel coronavirus i quins condicionants pot tenir per a un àrbitre una competició sense públic.
La incertesa de jugar sense espectadors
El lleidetà té 44 anys i explica que ha viscut el confinament amb la incertesa professional de tots els àrbitres però també amb la incertesa emocional de ser pare de família i les rutines que això comporta. Estrada és graduat en psicologia i explica que això li serveix per tenir en compte aquest factor, tan important en la seva feina. Explica que els partits sense public “no ens afavoreix. Treballar en ambients de molt soroll et permet està focalitzat en el que fas”, per tant, els àrbitres i jugadors s’hauran d’adaptar de jugar en relatiu silenci, un fet que “pot condicionar les decisions dels jugadors i àrbitres”. Tampoc no sap com arribaran uns i altres a la competició, diu que “és una incògnita com arribarem tant jugadors com àrbitres. Una cosa és entrenar-se i l’altra és competir. Fins ara ens hem entrenat, però no hem estat competint i veurem com reaccionarem com a esportistes”.
La reivindicació dels àrbitres com a esportistes
L’àrbitre del col·legi català explica que “és difícil que a nosaltres se’ns faci visibles però no deixem de ser esportistes”. Diu que és normal equivocar-se però reflexiona amb els seus companys de feina, els jugadors. Estrada afirma que “no diré que vull tenir 22 amics però jo al camp no vull tenir 22 enemics, tot el tracte que pugui tenir amb l’entrenador i jugadors em facilita la meva tasca”. Estrada va debutar l’any 2009 a la Primera Divisió i és conscient que “som referents dels nois i noies que comencen. Sóc pare de família i tinc dos fills i vull que valorin el que costa arribar a les coses”.
