L’Arnau i en Bernat volien jugar a voleibol, però a les seves escoles no ho podien fer. No hi havia equip masculí per poder competir a la Lliga. De fet, no hi ha cap equip masculí, però existeix la possibilitat de jugar en un equip femení o mixt. Per aquest motiu es van apuntar a la Sedeta, equip amb el qual han pogut jugar la Lliga que organitza el Consell. Tots dos competeixen a la Lliga femenina.
La Sedeta, un exemple d’integració de sexes. Nois i noies juguen junts en un equip mixt
Aspectes positius de l’experiència
En el moment en què van entrar en la dinàmica de l’equip, res va alterar la normalitat del dia a dia del grup. Les nenes van acollir molt bé l’Arnau i en Bernat que sempre s’han sentit còmodes amb el conjunt. De fet, com a dada curiosa i paradigmàtica, l’Arnau és el capità de l’equip i ho van decidir entre tots els integrants (amb majoria femenina, evidentment). Que el reglament permeti aquesta opció és un gran avantatge per a aquests nois que volen practicar un esport que no podrien jugar en una categoria única i exclusivament masculina.
L’Arnau és el capità de l’equip infantil A mixt de la Sedeta
Alguns aspectes “negatius”
Tot i això, també s’ha de dir que tot no són flors i violes i que algun que altra problema n’hi ha hagut. Pocs, això sí. Algun comentari típic d’adolescent al·ludint la condició femenina del voleibol, algun pare rival que es queixa perquè juguen nois en un equip de noies i ells poden tenir més força que elles, però coses sense gaire transcendència.
En àmbit de club, la Sedeta no va poder participar en la Copa que organtiza el CEEB aquesta temporada perquè no hi havia cap altre equip mixt en aquesta competició, mentre que a la Lliga no van tenir cap problema per participar-hi.
