Valentí Sanjuan és una de les persones més autèntiques que es poden seguir a les xarxes socials i al mon de l’esport. L’ultrafondista i estrímer ha passat pel programa ‘btv esports’, on ha explicat alguns detalls poc coneguts del repte de cinc maratons en cinc dies i en cinc continents diferents. Des del trau al cap de Hawaii fins a quin equip humà el va acompanyar en aquesta aventura. També ens dona una lliçó de vida, explicant quan va fer el clic que el va convertir en el que és avui dia i quins són els seus propers objectius, amb l’Everest en el punt de mira.
El repte de les cinc maratons
Sanjuan ha completat el repte de fer cinc maratons en cinc dies i en cinc continents diferents que va culminar a Barcelona, sota l’Arc de Triomf. Ens explica que un dels moments més complicats va ser a Hawaii, quan va xocar amb una columna i es va fer un trau al cap. Ell ho defineix com una pel·lícula de terror, del festival de Sitges. “En un lloc de l’aparcament hi havia una biga més baixa, vaig posar a gravar el rellotge i de cop i volta se’m va fondre tot”. Primer pensava que li havien donat un cop de beisbol al cap. Va ser el moment més complicat perquè li quedaven tres maratons i mitja d’aquella.
El repte de les maratons servirà per fer un documental per a Prime Video. És per això que aquest cop l’equip que va acompanyar-lo era una mica més gran que l’habitual. En total eren quatre persones més ell mateix: “El director del documental, el productor, el que ho gravava tot finíssim i la seva mà dreta, que l’ajuda en xarxes”. De moment ja ha recaptat més de 22.000 euros per a la Fundació el Sueño de Vicky, que dona els diners en la investigació contra el càncer infantil.
Si ha d’escollir entre l’esport i el contingut…
Una de les situacions més sorprenents és quan ell mateix es pregunta amb què es quedaria si el fessin escollir entre l’esport i fer contingut: “Ara mateix, si em pregunten què deixaries abans, doncs hi ha molta gent que es pensa que el que no podria deixar és l’esport i és veritat, però tampoc podria deixar de fer continguts, perquè explicar històries, fer entrevistes, parlar amb gent… doncs va tot junt”.
La teràpia de l’esport
Cal destacar també quan explica el moment en què la seva vida va fer un gir i va decidir anar a totes amb l’esport. Va ser com un big-bang: “La mort de la meva mare per càncer, vaig perdre la feina, em vaig arruïnar, la meva parella em va deixar… i tot en menys d’un any”. L’única cosa que li calmava el dolor és que vivia per la Sagrada Família, sortia a córrer, baixava pel carrer de la Marina, al costat de les Torres Mafre, als espigons: “Em posava calça curta, a les tres de la matinada, i era l’únic que em calmava una mica. A partir de llavors va començar una història de vida que ha convertit l’esport en una manera de viure”.
Els reptes següents són la Marató de Barcelona; una Ultraman a Cozumel, que espera guanyar per primer cop, i fer un Everest d’aquí a poc més d’un any. Com si no fos gaire.
