Després de la victòria del Cornellà, el Sant Andreu ha consumat el descens matemàtic a la Tercera Divisió. Un any complicat, amb molts canvis que no han anat bé a un equip que torna a Tercera després de set temporades a Segona Divisió B.

Ningú no s’imaginava que el debut de la nova màxima accionista Dinora Santa Ana i el nou president Marcos Martins aniria tan malament a la gespa. Els brasilers van canviar Martí Cifuentes per tornar a posar Piti Belmonte a càrrec del primer equip i el Sant Andreu va fitxar jugadors amb l’objectiu de ser a dalt. Després de tres jornades, amb l’equip líder, tot va anar cap avall. Els mals resultats van precipitar l’adéu del tècnic al desembre quan l’equip era catorzè a tres punts del descens. El seu lloc el va ocupar el jove Rubén García, que venia de fer-ho bé al juvenil però que també va marxar al febrer després de vuit partits i només dues victòries. L’última aposta va ser Miguel Álvarez. L’ex de l’Alcorcón tampoc no va començar bé però just quan semblava que l’equip es recuperava ja era massa tard. Lesions, mala gestió, entrenadors, jugadors, president i aficionats. Quan un equip baixa de categoria es busquen culpables i gairebé sempre tothom hi té una mica de responsabilitat.