La Unió de Federacions Esportives de Catalunya ha presentat el seu “Pla Marshall per a l’esport”. Un pla que ha de servir per ajudar les entitats, practicants i professionals, un cop quedi enrere la crisi del coronavirus. El president de la UFEC, Gerard Esteva, ha fet una roda de premsa telemàtica per explicar la seva proposta. Es tracta d’un seguit de mesures, 26, i la creació d’un fons de contingència, indiscutible, de 25 milions d’euros per evitar la desaparició de la meitat dels 9.000 clubs i institucions que hi ha a Catalunya.
Un pla necessari
L’inici de la proposta, segons Gerard Esteva, radica “en el pronòstic dels experts que ens diuen que aquesta pandèmia no serà només una crisi sanitària. Tots ells coincideixen a afirmar que l’impacte econòmic mundial serà més gran del que puguem imaginar: res ja no serà igual“.
Des de la UFEC es considera que “l’escenari que tindrem en un futur serà esfereïdor i per això hem preparat un informe sobre la situació del sector abans i després del coronavirus. Amb ell, tenim una radiografia que ens permet buscar les mesures més adients per preparar-nos per al nou món”.
Com serà el Pla Marshall de l’esport
El Pla Marshall, nom amb què han batejat els responsables de la UFEC la iniciativa, es basa en quatre punts o pilars estructurals d’actuació: digitalització, fiscalitat, ocupació i finançament. Amb aquestes mesures es vol que totes les administracions dotin a les entitats d’una viabilitat futura, ja que en la situació actual que viu l’esport, la continuïtat de clubs i institucions esportives es podria reduir al 50 %. Durant la seva compareixença, Esteva ha recordat que el sector esportiu representa el 2,1 % del PIB (producte interior brut) de Catalunya. També ha remarcat que “la nostra activitat és salut, ocupació, projecció internacional, territori, educació, cohesió social, integració i igualtat”.
El pla es concreta en 26 mesures i en la creació d’un fons de contingència valorat en 25 milions d’euros. D’aquesta quantitat, la Generalitat en té previst aportar uns 15, mentre que els 10 restants haurien de sortir de la resta d’administracions locals, autonòmiques i estatals. El Pla Marshall no només afecta Catalunya ja que, segons Gerard Esteva, “totes les federacions esportives de l’estat espanyol comparteixen la nostra proposta”.
Els quatre pilars
El pla que vol tirar endavant la UFEC, amb el suport de totes les entitats que la formen, es basa en quatre pilars.
- Digitalització: promoció i regulació de la pràctica dels e-sports, millores en els tràmits i gestions de les entitats gràcies a la signatura digital, entre altres aspectes telemàtics, incorporar les noves tecnologies als plans d’estudi i formació de l’esport i facilitar eines telemàtiques a les entitats.
- Fiscalitat: reducció de l’IVA al 4 % per les entitats sense afany de lucre, eliminació de l’impost de societats a les entitats que no superin els 100.00 euros de pressupost i reducció de l’IRPF en les quotes dels voluntaris que col·laboren amb les entitats i les llicències federatives.
- Ocupació: creació del contracte de formació i aplicació del “pocket money” o diners de butxaca. És a dir, que els voluntaris que participen en les entitats sense afany de lucre puguin rebre una compensació sense haver de justificar-la.
- Finançament: destinar 25 milions d’euros de manera immediata per ajudar els clubs que es troben en una situació delicada. Els 9.000 clubs que hi ha a Catalunya donen serveis a més de 3.000.000 d’usuaris/abonats i tenen més de 700.000 llicències federatives. Des de la UFEC destaquen que dels 160 milions d’euros que rebria l’esport català l’any 2008 s’ha retallat fins als 70 milions que tenia previst rebre l’any 2020.
L’esport, un dels més actius
Durant la roda de premsa telemàtica, el president de la UFEC ha recordat que el món de l’esport va ser dels primers afectats per l’estat d’alarma. Esteva ha repassat algunes de les decisions que s’han pres des de l’inici de la crisi. Les més destacades han estat la cancel·lació de competicions esportives, el tancament d’instal·lacions, el suport a la campanya “#JoEmQuedoaCasa” o les reunions telemàtiques de feina i d’òrgans de govern de les entitats federades.
També ha destacat el fet de posar a disposició de les autoritats locals les instal·lacions esportives per allotjar hospitals de campanya, com en el cas del CEM Martítim amb l’Hospital del Mar o el CEM Estació del Nord, que acull un servei de dutxes i menjar per a persones sense llar o en situació de vulnerabilitat.
