Quan algú es planteja començar a córrer no distingeix ni té en compte la superfície per on ho fa. El més important és agafar les rutines. Una vegada s’entrena amb assiduïtat, el corredor pot triar fer-ho per la ciutat o a la muntanya, sempre que la tingui relativament a prop, com és el cas de Barcelona.
Avui en dia, córrer per la muntanya és molt més que una moda. Per molta gent és una forma de viure i per d’altres és una via d’escapament. Sortir a entrenar-se per camins i corriols et permet un entrenament diferent al de l’asfalt, amb molts matisos i amb algunes millores.
Córrer per la muntanya és molt més que una moda i té molts avantatges
Els beneficis de córrer per la muntanya
Un dels beneficis principals per al corredor popular quan entrena per la muntanya és fugir de la contaminació, del soroll, i gaudir d’una experiència molt més plena. Sense ànim de crítica, córrer per la Diagonal quan aquesta és plena de cotxes no sembla el més saludable per als nostres pulmons. Si tenim la possibilitat de pujar a Collserola, afavorirem el nostre cos.
Un altre apunt important és el terreny. La duresa de l’asfalt contrasta amb el de la muntanya, molt més tou, fet que permet que les articulacions, sobretot els genolls, pateixin menys. D’aquesta manera podem evitar algunes lesions.
Un altre benefici és el del ritme. Les pujades i baixades constants de la muntanya ens allunya de l’obsessió del rellotge i ens permet gaudir d’una experiència millor. S’ha acabat l’esclavatge del ritme.
La muntanya també té inconvenients
No tot són flors i violes. El mateix benefici del terreny ens pot perjudicar en casos concrets. La irregularitat ens ha de fer anar amb més compte i estar més atents. Una caiguda pot ser pitjor i més greu en cas de fer-ho en segons quins camins. Caure en l’asfalt no és tan habitual.
La muntanya no és tan accessible per a tothom i no sempre podem entrenar per manca de temps, tot depenent d’on vivim. També s’acostuma a perdre més temps perquè els ritmes són menors o haurem de fer menys quilòmetres.
Les tècniques de pujades i baixades per la muntanya són molt específiques
Iniciar-se en el “trail running”
Per començar a córrer per la muntanya no cal gaires especificacions, però sí un parell de consells.
Les pujades han de fer-se treballant molt la musculatura dels bessons, que són els que durant més la iniciativa. No ens hauria d’importar caminar algun moment si el desnivell és gran. De fet, ens servirà per recuperar pulsacions i millorar quan haguem de continuar l’entrenament.
Les baixades es poden afrontar de dues maneres diferents.
1. Recolzant més la punta del peu.
Aquesta tècnica permet avançar més tenir menys contacte amb el terreny. El perill de caigudes és més alt, això sí.
2. Frenant a la baixada.
És la tècnica dels que comencen o dels que no són tan aventurers. La musculatura superior de les cames fa d’amortidor del cos. Segurament no anirem tan ràpid, però tampoc no patirem tant.
