Tommy N’Kono és un mite de l’Espanyol. El camerunès s’ha guanyat el cor dels periquitos gràcies a les nou temporades en què va defensar la samarreta espanyolista però també a la seva forma d’entendre la vida i el futbol. N’Kono i Espanyol són indissociables, una parella que ha viscut moments bons i dolents però que, 34 anys després, encara camina de la mà i amb un somriure d’orella a orella per molt que tot s’esfondri al seu voltant.
“Soc qui soc gràcies a l’Espanyol”
Tommy N’Knono es considera un privilegiat. L’Espanyol li ha permès viure a Barcelona i ser estimat per milers d’aficionats blanc-i-blaus. Segons N’Kono, “ser recordat pel que has estat és el més maco”, més enllà, fins i tot, dels millors moments viscuts defensant la porteria de Sarrià o dels més dolents, com el descens a Segona. El camerunès va decidir seguir a la categoria de plata per poder tornar el club a Primera i ho va aconseguir. Pel camí, la gespa li va propiciar encara més admiració per parts d’uns seguidors que l’admiraven, l’admiren i l’admiraran. Ara, i des de fa anys, com a entrenador de porters de l’Espanyol.
De l’Àfrica a Barcelona
Abans del Mundial del 82, N’Kono era un desconegut a casa nostra tot i haver-ho guanyat tot a l’Àfrica. La participació de la selecció del Camerun en el Mundial d’Espanya li va obrir les portes del club, però qui tenia les claus era Ramón París, l’agent de futbolistes que va aconseguir el seu fitxatge per l’Espanyol poques setmanes després del Mundial. L’any 1982, els equips només podien tenir dos estrangers per plantilla i N’Kono va ser un dels escollits duran nou temporades, un porter excepcional que cada any donava sis o set punts als periquitos.
