Sheila Avilés és una corredora de muntanya amb un present i un futur envejables. Aquesta jove, nascuda el 7 de juliol del 1993 (té en aquests moments 25 anys), ja ha estat campiona del món de curses d’altitud o “skyrunning” en la modalitat clàssic l’any 2017. El 2018 va acabar en quart lloc i aquest 2019 ja ha aconseguit ser segona en el campionat d’Espanya i medalla de bronze en el Mundial disputat aquest juny a Portugal.
Els inicis, a la pista
L’esportista va començar a fer atletisme, com molts altres, a les pistes, quan tenia 10 anys, però se’n va cansar. “Eren molts anys fent curses i camp a través i estava avorrida de fer moltes voltes i de lluitar constantment contra el rellotge”, afirma. Per aquest motiu, quan uns amics li van proposar provar les curses de muntanya, es va engrescar amb la idea fàcilment. I les coses li van anar molt bé: va començar a guanyar curses a casa nostra i aviat va iniciar-se en el mundial. “El primer any vaig patir molt. Treballava a Barcelona i m’entrenava a Collserola, però els desnivells de les proves em passaven factura”. Tot i això, va acabar en el lloc número 11 del món.
Francesc Lladó
Sheila Avilés, campiona del món
El 2017, i amb només 24 anys, Sheila Avilés va aconseguir el títol de campiona del món de “skyrunning” en la modalitat clàssica. Tot un èxit per a una corredora que amb prou feines s’hi podia dedicar perquè compaginava els estudis amb les curses de muntanya. El quart lloc del 2018, tot just al darrere de Laure Orgué, la va esperonar a intentar millorar en aquest 2019.
Bronze al mundial de Portugal
L’idea és “participar a la copa del món de “skyrunning”. Són curses que m’encanten, molt tècniques i, a més a més, et permet viatjar”. El 23 de març d’aquest 2019 Sheila Avilés va acabar en segon lloc al campionat d’Espanya de curses de muntanya, fet que li ha permès disputar el mundial de l’especialitat en la modalitat de marató. Sheila ha aconseguit la medalla de bronze aquest 8 de juny a Portugal, una recompensa per l’esforç fet. La temporada és plena d’al·licients i ella, de vitalitat i d’il·lusió per demostrar que té vàlua.
