El 17 d'octubre de 1986, Joan Antoni Samaranch deia una d'aquelles frases que per sempre més quedaran a la memòria dels barcelonins. Nascut el 17 de juliol del 1920, ha estat una de les personalitats més lligades a l'esport mundial. Nascut a Barcelona, Samaranch va començar a practicar esport en la secció d'hoquei patins del Reial Club Deportiu Espanyol, club pel qual sempre va mostrar la seva predilecció. L'any 51, va ser nomenat seleccionador espanyol d'hoquei patins i un any després va aconseguir per a l'equip la primera victòria en un mundial i va ser proclamat president de la Federació Espanyola d'aquest esport. Anys més tard va entrar en la política sent regidor de l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Porcioles i també va ser el representant de Catalunya a la Delegación Nacional de Deportes durant la dictadura de Franco. L'any 1966, Samaranch compleix un dels seus somnis: aquell any és escollit membre del Comitè Olímpic Internacional i, un any després, és nomenat president del Comitè Olímpic Espanyol. Però el gran moment arriba l'any 1980. A l'inici d'aquella dècada, és nomenat president del Comitè Olímpic Internacional, càrrec que mantindria durant 21 anys, xifra rècord dins del moviment olímpic. Durant el seu mandat, Samaranch va veure com la seva ciutat era seu dels Jocs Olímpics i, segons les seves paraules, aquests van ser els millors de tota la història. A més de càrrecs esportius, Samaranch també havia estat president de la Caixa de Pensions i doctor honoris causa per diferents universitats de tot el món.