Són el millor equip de bàsquet femení de la ciutat de Barcelona. Juguen, un any més, a la segona màxima categoria estatal: la Lliga Femenina Challenge. Però les condicions que envolten el Lima Horta no són les que requereix un equip professional. “Som conscients que som un equip amateur en una lliga professional. Els altres equips de la Lliga cada vegada tenen més patrocinadors i més pressupost, i això és positiu perquè vol dir que s’inverteix més pel bàsquet femení a la resta de comunitats autònomes. Però per nosaltres és un dèficit a l’hora de competir”, diu Juli Climent, director tècnic del Lima Horta.
Els falten recursos i infraestructura. El principal problema logístic és que són un equip nòmada, no tenen pista pròpia. Entrenen tres dies a les instal·lacions d’una residència de Sarrià i un al pavelló del Virolai, que és on juguen. Condicions molt diferents a les que tenen els equips contra els quals competeixen. “Som l’equip sènior femení de la ciutat que competeix a una categoria més alta, hauríem de tenir pista pròpia. Però ni les jugadores, ni el cos tècnic ni ningú ho posem com una excusa, intentem donar el màxim per competir en aquesta Lliga”, explica Ramon Reigada, entrenador del Lima Horta.
Compaginar una jornada completa i entrenaments exigents fins a les onze de la nit
El curt pressupost econòmic fa que les jugadores no puguin viure del bàsquet. Totes elles estudien o treballen durant el dia i després entrenen, molts dies, fins a les onze de la nit. Un desgast mental que els fa replantejar-s’ho tot. “La majoria de dies arribes a casa molt tard i l’endemà t’has d’aixecar i complir amb les teves responsabilitats. Gestionar-ho durant els 7-8 mesos de temporada és difícil. A vegades et planteges si realment val la pena o és millor deixar-ho”, confessa Núria Barrientos, la capitana de l’equip.
A més, els desplaçaments dels partits a domicili els fan de la manera més econòmica possible. Amb autobús, tren o avió anant i tornant el mateix dia de partit. Un fet que suposa marxar o tornar a hores complicades. “Són un equip jove i ho podran aguantar millor. Però és clar que els desplaçaments llargs i en un mateix dia provoquen que arribin més cansades. Tot i això, no ho posem mai com a excusa i intentem donar el millor de nosaltres a cada partit“, explica Ramón Reigada.
La necessitat d’augmentar el pressupost i trobar patrocinadors
Enguany, és la primera vegada que tenen un patrocinador: MCR, una agència de representació. “Agraïm molt la confiança que han dipositat en nosaltres, però el pressupost continua sent curt. Tota ajuda econòmica serà benvinguda per intentar aconseguir l’objectiu de professionalitzar-nos i millorar les condicions”, diu Juli Climent, director tècnic. La realitat és que tot plegat fa que no puguin consolidar un projecte d’un equip potent a la ciutat. Moltes jugadores acaben marxant perquè fora els ofereixen més bones condicions i el Lima Horta acaba sent un equip trampolí. Malgrat tot, la unió de grup i la passió per aquest esport fa que treballin com les que més per portar el Lima Horta el més alt possible.
