El Terrassa FC ha estat el primer a pronunciar-se obertament sobre la problemàtica que suposa que no es pugui jugar en gespa artificial a Primera Federació. El conjunt egarenc ha emès un comunicat en què destaca la preocupació sobre aquesta normativa i exposa fins a vuit motius pels quals seria millor derogar aquesta obligatorietat, com el mediambiental o l’absurditat que suposa que a la Champions es pugui jugar en gespa artificial i a Primera RFEF no. El Terrassa FC, de fet, anomena en el comunicat Europa i Sant Andreu, dos clubs amb opcions molt reals de pujar de categoria i que es veurien durament afectats per aquesta obligació de jugar en gespa natural.
Una problemàtica per a un possible ascens
El Terrassa FC ha etiquetat diversos clubs del grup 3 de Segona RFEF en la publicació a X, com el Sant Andreu i l’Europa, dos clubs de la ciutat que podrien ascendir a Primera RFEF. El problema que tenen és que, ara mateix, necessitarien canviar la gespa del Narcís Sala i del Nou Sardenya respectivament.
El Sant Andreu va canviar la gespa artificial a l’estiu i ara hauria de fer un gran desemborsament per tornar-la a canviar i posar-la natural. Pitjor ho té l’Europa, que, amb un pàrquing a sota de la gespa del Nou Sardenya, necessitaria d’una obra més complicada i, per tant, més costosa.
A més a més, com bé s’explica al comunicat del Terrassa, un problema real és que els dos clubs tenen molts equips del futbol base que fan servir els estadis per jugar i entrenar-se. Amb la gespa natural això seria difícil, perquè no suportaria tanta càrrega. I els equips base representen una part important dels ingressos anuals dels dos clubs.
L’altra opció és buscar un camp de gespa natural on jugar, un fet que no agrada ni a Europa ni a Sant Andreu, molt arrelats al seu barri, on hi ha bona part de la seva massa social. El problema afegit és que a Barcelona i rodalia hi ha molts pocs camps de gespa natural i, si van gaire lluny, poden veure com l’afició no s’hi desplaça.
El comunicat íntegre del Terrassa FC
A través d’aquesta carta oberta, volem expressar la nostra preocupació respecte a la normativa que obliga els equips de Primera RFEF a jugar els partits en gespa natural.
Si bé comprenem les raons que van motivar aquesta mesura quan es va crear la categoria, fa gairebé quatre anys, el context actual l’ha convertit en una imposició obsoleta, poc pràctica i fins i tot perjudicial per a diversos clubs. A continuació, exposem els principals motius pels quals considerem necessari que es revisi:
1. Desajustament entre els ingressos televisius projectats i la realitat actual:
Quan es va instaurar la Primera RFEF, l’RFEF va estimar que cada club rebria prop d’un milió d’euros en drets televisius, per una alta demanda tant a Espanya com a l’estranger. No obstant això, l’acord del primer any va incomplir aquestes expectatives i la fallida del titular dels drets, Footters, va demostrar que el valor real de la competició era molt de menor del qual es va pagar. A més, una part desproporcionada dels ingressos televisius provenia d’un sol club (Esportiu de la Corunya), la qual cosa suggereix que el valor real com a competició era encara menor. Avui dia, després de dos acords, la xifra ha caigut a tot just 150.000 euros per club, una quantitat insuficient per afrontar les exigències econòmiques derivades del canvi de gespa.
2. Incoherència amb la lògica de despesa mínima de la Lliga:
La normativa de Primera RFEF es basa en un model de costos continguts. S’estableixen salaris mínims concordes amb els ingressos esperats, i els pressupostos estan directament relacionats amb els drets de televisió. Per exemple, s’estableix un salari mínim de 35k en cas d’ingressos televisius per a club superiors a 500 k, un salari mínim de 28 k en cas d’ingressos televisius per a clubs superiors a 350 k.[1] El pressupost total també està relacionat, requerint 1.500 k per a 500 k drets de televisió[2]. No obstant això, l’obligació de canviar la gespa sintètica per natural per als clubs recentment ascendits imposa una despesa que supera amb escreix aquestes previsions d’ingressos televisius.
3. Costos desproporcionats per als clubs:
El cost de substituir la gespa per una de natural ascendeix a aproximadament 450.000 euros. A aquesta inversió inicial s’hi sumen les despeses anuals de manteniment (uns 60.000 euros), el lloguer de camps de gespa natural per a entrenaments (al voltant de 70.000 euros) i l’arrendament d’instal·lacions addicionals per a les categories inferiors (50.000 euros). En conjunt, aquestes despeses representen una càrrega financera insostenible per a molts clubs.
4. Impacte en l’estructura i economia dels clubs:
La gespa sintètica no sols és una superfície de joc, sinó un pilar fonamental en el funcionament diari de molts clubs. Genera ingressos per lloguer d’instal·lacions i hostaleria (aproximadament 80.000 euros anuals), recursos clau per a la sostenibilitat d’aquests equips. Obligar a canviar la gespa afecta directament el seu model de negoci i, en alguns casos, podria forçar-los a reduir o, fins i tot, cessar operacions.
5. Desarrelament i pèrdua d’identitat:
Els clubs que juguen en gespa sintètica han desenvolupat un ecosistema en els seus estadis. Traslladar els entrenaments o activitats diàries lluny de les seves ciutats afecta negativament la seva relació amb la comunitat local i la seva identitat històrica. Per a equips amb un fort arrelament, com la UE Sant Andreu o el CE Europa, aquesta mesura seria devastadora. Tampoc podem evitar preguntar-nos si realment es crea un producte televisiu millor o més vendible en veure a aquests clubs jugar en estadis buits, a 140 quilòmetres de distància, com va ocórrer en el cas de Cornellà.
6. Desigualtat i desavantatge competitiu:
Un dels principals factors que influeixen en el valor dels drets de televisió és l’equilibri competitiu de la lliga. Això va quedar demostrat en la Lliga després del Reial decret del 2015, que va incrementar els ingressos dels clubs més petits i va afavorir una competició més equilibrada. Actualment, en Primera Divisió, el 30 % dels equips que ascendeixen des de Segona acaben descendint. Atès que aquests clubs ja enfronten desavantatges significatius per a adaptar-se a la categoria, imposar un canvi de gespa amb els efectes negatius descrits agreuja encara més la situació i perjudica l’equilibri de la Lliga.
7. Impacte mediambiental:
El canvi a gespa natural suposa més consum d’aigua i un impacte ecològic significatiu, en un context en què la sostenibilitat hauria de ser una prioritat. El manteniment dels camps de futbol amb gespa natural a Catalunya durant les sequeres representa un gran desafiament a causa del seu alt consum d’aigua. Un sol camp pot requerir entre 500 i 800 m³ al mes, segons el clima i el tipus de gespa. Amb les sequeres cada vegada més intenses a Espanya i el Mediterrani, les autoritats han imposat restriccions que fins i tot han afectat el consum domèstic, com va ocórrer a Catalunya el 2024. En aquest context, destinar grans volums d’aigua al reg d’aquests camps pot resultar contraproduent i generar conflictes socials i ètics. Una solució eficaç seria la instal·lació de gespa artificial homologada per la FIFA, que no requereix reg i contribueix a un ús més sostenible de l’aigua.
8. Contradicció amb el futbol d’elit:
Resulta paradoxal que aquesta restricció es justifiqui en la suposada millora del “producte televisiu”, quan la competició de clubs més prestigiosa del món, la Lliga de Campions, permet partits en gespa sintètica (Article 35.01 del reglament). De fet, hem gaudit de grans trobades disputades en aquestes superfícies, com els del Young Boys en el seu estadi.
Per totes aquestes raons, sol·licitem la revisió de la norma i proposem les següents alternatives, en ordre de preferència:
Primer.- Derogar l’obligatorietat de la gespa natural a Primera RFEF.
Segon.- Permetre als clubs jugar en gespa sintètica a canvi de renunciar als primers 150.000 euros dels drets televisius, que serien redistribuïts entre els clubs amb gespa natural.
Tercer.- Aplicar l’excepció de l’opció B durant almenys una o dues temporades, per permetre als clubs una transició planificada i evitar un impacte negatiu immediat.
Estem en contacte amb diversos clubs de la categoria que ja ens han manifestat el seu suport i la seva predisposició d’actuar de manera conjunta contra l’obligació de jugar en gespa natural a Primera RFEF. Confiem que la REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE FUTBOL prendrà en consideració els nostres arguments i adoptarà les mesures necessàries per garantir la viabilitat dels clubs i l’equitat en la competició.
Atentament,
Jordi Cuesta Blas
President
