El 2004 el Barça va incorporar al futbol base un juvenil anomenat Pedrito que de mica en mica va anar pujant de categories. Primer, va jugar al desaparegut Barça C i després al Barça B, on va coincidir amb Guardiola, a la fi, l’entrenador més important de la seva carrera.
El 2008, el tècnic de Sant Pedor es va fer càrrec del Barça i Pedrito va alternar el primer equip amb el filial, aleshores entrenat per Luis Enrique. La seva bona campanya va fer que l’estiu de 2009 s’incorporés definitivament al primer equip blaugrana. Aquell va ser un any màgic, ja que el davanter es va convertir en el primer jugador que aconseguia marcar en totes les competicions. Gols com el que va donar la Supercopa d’Europa davant el Xahktar, o el que va empatar la final del Mundial de Clubs al minut 89, van fer que Pedrito passés a dir-se Pedro. Des d’aquell any el canari va agafar importància en l’equip de Guardiola, que sempre va apostar per ell.
Pedro va continuar fent gols importants, com el del Bernabéu, clau per guanyar la Lliga d’aquell any. El davanter també va ser peça indispensable en la quarta Champions del club, ja que va obrir la llauna en la final de Wembley davant del Manchester United. Pedro marxa després de fer 98 gols en competició oficial i guanyar 20 títols com a blaugrana. El seu últim servei al club va ser la Supercopa d’Europa d’aquest estiu, quan va tornar a marcar el gol de la victòria en la pròrroga. Una forma de tancar el cercle, plena de justícia poètica.
