El patí català està escrivint una de les pàgines més destacades de la seva història aquest mes d’octubre per la regata organitzada a Barcelona en el marc de la Copa Amèrica de vela. Amb més de 300 “patinaires” inscrits, serà la competició més nombrosa que s’ha vist mai d’aquest tipus d’embarcacions.

El patí de vela, o patí català, és un veler genuïnament barceloní i únic al món. No hi ha constància de cap altra embarcació d’aquest tipus, sense timó ni orsa, amb una sola vela i que utilitzi el pes del tripulant per governar-la. Amb 100 anys d’història, continua tenint molta popularitat i despertant l’interès de persones de tot el món, també dels organitzadors de la Copa Amèrica, que n’han quedat absolutament sorpresos per la seva simplicitat.

Un espectacle d’equilibris a mar obert

Veure navegar un patí de vela és una tota una experiència. L’embarcació llisca, gairebé vola, per sobre de l’aigua, mentre l’únic tripulant no para de moure’s per contrarestar la força del vent i mantenir la vela en tensió. Menció especial mereixen els moments en què el patí agafa tanta velocitat que un dels peus s’eleva i, per equilibrar-lo, el tripulant despenja gairebé tot el cos fora del casc, fins a fregar les onades. Tota una exhibició de destresa i control que pot semblar fins i tot imprudent, només a l’abast dels més experimentats.

Aquest contacte tan directe amb els elements —el mar, el vent, la vela, l’escota— han atrapat milers de navegants catalans al llarg de la història. Es calcula que actualment hi ha uns 1.500 patins de vela actius a tot el món, més de 500 a Catalunya, amb petites comunitats de “patinaires” a gairebé cada club nàutic català. També n’hi ha una flota important a Andalusia, a Bèlgica —sorgida a partir d’un patí que un belga es va endur de Barcelona— i patins esporàdics a diferents punts escampats per tot el planeta.

El mateix disseny des del 1942

El patí de vela té l’origen en el patí de pala, una embarcació amb rems sorgida als anys 20 a Badalona per part d’algunes famílies benestants que volien sortir a nedar a “mar net” i fugir de la brutícia que s’acumulava a peu de platja. De seguida van arribar també a Barcelona, algunes famílies hi van afegir una vela, i van aparèixer les primeres regates, per exemple, una que es va documentar l’any 1933. No va ser fins el 1942 que es van definir exactament les mides que ha de tenir l’embarcació, a partir d’un disseny dels germans Mongé.

Una afició assequible

La del patí de vela és un tipus de navegació a l’abast de moltes butxaques. Per aprendre a governar-lo poden ser necessàries entre quatre i sis classes, a un preu d’uns 100 euros cadascuna. I comprar un patí pot costar entre 2.500 i 3.500 euros si és de segona mà, o entre 8.000 i 9.000 si és nou. A partir d’aquí, i com a despesa habitual, tenir un espai de varada al Club Patí de Vela té un preu d’uns 85 euros al mes. Només a Barcelona s’organitzen quatre o cinc regates per setmana, que surten de la platja del Somorrostro i que reuneixen habitualment desenes de “patinaires” de la ciutat.

Aquí pots veure el vídeo sencer: