Així són els instants previs a un partit per a Josu Rodríguez. Bromes amb Elhadji, brometes amb la càmera fins que arriba el moment de la veritat. Moment en què encara hi ha temps per a una última conya que ja és un ritual.
Josu és picardia pura. I, sí, Josu també és gol.
Un jugador diferent fins i tot en les celebracions. Però si Josu es defineix per alguna cosa és pel desequilibri. Repertori de trepitjadetes que retraten els rivals.
Futbolista tocat per una vareta màgica. Quan la bola no li entra, se’n beneficia un company.
Elèctric en la conducció. És un privilegiat amb el toc amb la planta de la bota. Josu és sinònim de croqueta.
En acabar el partit, els driblatges donen pas altre cop a les bromes. La càmera i el seu amic Elhadji són el punt final a un altre recital Josu.
