Un mur, una barana o una paret de pedra. Són obstacles que trobem a qualsevol punt de la ciutat i que ens obliguen a canviar de trajectòria. A tots menys als qui fan parkour, una disciplina esportiva de risc que aprofita el mobiliari urbà “i els converteix en oportunitats“, afirma Marcel Camp, jove barceloní practicant de parkour i medalla de bronze en la modalitat Speed al primer campionat d’Espanya de parkour, celebrat a Navarra el 2021.
Marcel Camp s’entrena i salta a conciència des de fa més de cinc anys en alguns racons del barri de la Trinitat Nova, a tocar de la sortida del metro, a la plaça dura de l’Hipercor de la Sagrera o als jardins de Carles I, a la Vila Olímpica. I no ho fa sol. Amb un grup d’amics ha creat el Team Optim, amb la voluntat de fer difusió d’aquesta disciplina esportiva i aconseguir, entre altres, que a Barcelona es facin espais específics per practicar-lo, com ja passa amb les pistes d’skate.
Moviments felins
Marcel Camp afirma que Barcelona és una ciutat molt bona per a la pràctica del parkour, amb espais molt variats que permeten fer tot tipus de salts. De fet, impressiona veure el seu grup d’amics fer un ‘gato’, un ‘Doyle’ o un ‘rompe’ entre baranes, aprofitar un muret per fer una tombarella aèria o pujar una paret de quatre metres d’alçària feta de pedra. A vegades semblen animals, amb moviments que recorden els micos, o alguns felins. Darrere de tots aquest moviments tan precisos hi ha molta tècnica, milers d’hores d’entrenament físic i un estudi minuciós del terreny. Al parkour res no s’improvisa.
Disciplina i autosuperació
Els joves que fan aquesta disciplina, que es va originar a França a finals dels anys 80, defensen que és més que un esport. “És un estil de vida que t’aporta molta disciplina i autosuperació“, afirma el jove Adrià Virgili, “m’ha ajudat a passar per la meva adolescència d’una forma molt positiva i saludable“. “Em fa conèixer el meu cos, la meva ment. Saber quins límits tinc i fins a on els puc fer arribar” diu el ‘parkourista’ Carlos Duran. El seu company Bernat Saiz afegeix que li agrada perquè “et neteja la ment, te la deixa en blanc”, i admet que fa uns anys hi havia qui els mirava com uns “delinqüents”, però que ara que l’esport s’ha normalitzat i desperten admiració entre els passavolants. Amb tot, encara hi ha gent gran que que els adverteix que es faran mal o que són uns irresponsables, o els diuen “un dia et mataràs”. Marcel Camp afirma que “hi ha una lliço més enllà de tot això, a la vida no pares de trobar obstacles i nosaltres els aprofitem per fer-nos més forts i per créixer“.
Disciplina olímpica?
Explica Marcel Camp que el parkour de competició ja és un branca de la gimnàstica amb dues modalitats, la de Speed i la de Freestyle, un esport que encara està a les beceroles al nostre país, però que guanya adeptes any rere any amb un epicentre com a motor a Catalunya: Terrassa. Els joves que el practiquen setmanalment al Club Gimnàstic Terrassa confien que als Jocs Olímpics de Los Angeles al 2028 pugui ser disciplina olímpica. De moment, Marcel Camp i la gimnasta terrassenca Laura Gamell ja han aconseguit pujar al podi a les Parkour Spain Series 2021. L’espectacle està assegurat.
