El Fons d’Inversió Públic d’Aràbia Saudita, que està en mans de Mohammed bin Salman, el príncep hereu del regne, ha comprat el club anglès de la Premier League. Ens explica què pot implicar això per a la competició i per al club el periodista de la revista ‘Panenka’ Marcel Beltran.
Un pressupost més gran que el PSG i el Manchester City
El 7 d’octubre el Newcastle va ser comprat per un propietari nou a canvi de 354 milions d’euros. El comprador és un consorci gestionat pel Fons d’Inversió Públic d’Aràbia Saudita. Tot i les crítiques pel fet que al país saudita no s’hi respectin els drets humans, la Premier League va aprovar finament l’operació argumentant que el comprador va poder demostrar que era un ens independent.
La figura clau en el procés de compra és Amanda Staveley, empresària que ja va fer d’intermediària en el procés de venda del Manchester City i que feia anys que buscava un comprador per al Newcastle. Forma part del consorci, i se l’ha anomenada nova directora del club. Es queda el 10 % del club.
Amb l’entrada dels nous propietaris, s’estima que el capital del club passa a ser de 320 bilions d’euros, una fortuna 10 cops més gran que la del Manchester City.
Qui fitxarà el Newcastle?
Quan parlem dels possibles fitxatges, el primer que ens ve al cap són els grans cracs del moment: Haaland, Neymar, Messi, De Bruyne, Van Dijk… Però l’escenari més realista és que, mentre intenten construir un projecte guanyador que a la llarga pugui atreure els millors, intentin pescar jugadors amb nom, però que últimament s’han desvalorat. Bona oportunitat per a clubs que es volen desprendre de salaris alts: Coutinho i Dembélé (Barça), Bailly, Martial, Van de Beek (Manchester United), Keylor Navas i Wijnaldum (PSG)…
Història del Newcastle, un club gran de la Premier
El 93,8% dels aficionats del Newcastle, segons una enquesta, estan d’acord amb l’operació. Per què? La resposta és clara: Mike Ashley. La venda posa fi a 14 anys amb Mike Ashley al capdavant de l’entitat, una època de malson per als aficionats del Newcastle. Va comprar el club el 2007. A partir d’aquí, el desastre. Mínima inversió i mals resultats esportius, amb dos descensos inclosos. Abans d’Ashley, el Newcastle només havia perdut la màxima categoria en tres ocasions, durant els anys 60.
Després del Big Six, per palmarès i tradició, és el següent conjunt més important de la Premier. Equip amb 128 anys d’història. Va aixecar quatre lligues durant les primeres dues dècades del segle i al seu palmarès també hi consten sis FA Cup i una Copa de Fires, entre altres trofeus. Les seves grans llegendes són futbolistes de dimensió internacional: Kevin Keegan, Gary Speed, Fabio Coloccini o, sobretot, Alan Shearer, màxim golejador del club amb més de 200 dianes.
Comparació amb altres projectes similars
Es tracta d’un projecte poc comparable amb altres per la quantitat de capital amb el qual ja parteix d’entrada. Sobretot, dos miralls, PSG i Manchester City. Equips amb una història més aviat modesta, tant nacional com en l’àmbit europeu. I que els nous amos compren amb l’objectiu de col·locar al cim del món.
Abans de l’entrada del xeic el 2008, el Manchester City només havia guanyat dues lligues, acostumat a viure a l’ombra del United. Cal recordar els primers anys amb Mansour, encara força complicats tot i la injecció de capital. Primer, fitxatges d’estrelles descafeïnades: Robinho, Kolo Touré, Adebayor, Tévez… La primera lliga amb la nova propietat no va arribar fins al 2012; el primer projecte guanyador va ser amb Mancini i amb futbolistes com Agüero, Silva o Yaya Touré al camp. Després va arribar la decisió d’invertir no només en jugadors, també en la direcció tècnica i és quan hi van arribar Soriano i Txiki, i van fitxar Guardiola, que ho va canviar tot.
El cas del PSG encara és més extrem. Ni tan sols era dominador a la lliga francesa, tot i no ser una de les competicions més exigents del continent. A Europa, no tenia cap opció de competir contra els més grans. Va estar obligat, fins i tot, a vendre les seves estrelles, com Ronaldinho al Barça. Al Khelaifi hi va entrar el 2011 i, en aquest cas, el canvi sí que va ser immediat; una temporada més tard, ja va tornar a ser campió a França. Primer hi van arribar segones espases: Pastore, Lavezzi, Motta, Di Maria… Fins al cop d’efecte amb Neymar, Mbappé i, ara, Messi.
Tot i els més de 1.000 milions gastats els últims 10 anys per PSG i Manchester City, encara no han sigut capaços d’aixecar la Champions. Els nous propietaris del Newcastle, doncs, segur que tenen present que els diners per si mateixos no donen la felicitat, tampoc en el futbol.
