El 8 d’agost és sinònim de flors i d’acumulacions d’aficionats pericos al voltant de la porta 21 de l’RCD Stadium. Cada any en aquesta data l’espanyolisme ret homenatge a Dani Jarque obrint la porta que llueix el mateix dorsal que l’etern capità blanc-i-blau. Els anys passen però ningú no oblida la tràgica mort del jugador català. La tarda del 8 d’agost del 2009, Jarque va ser trobat sense consciència a l’habitació del seu hotel a Coverciano, Florència, durant una concentració de l’equip. Tot i ser traslladat a l’hospital, no van poder reanimar el jugador, que va morir als 26 anys. La notícia va commoure la parròquia blanc-i-blava i tot el món de l’esport.

Reacció espontània per la mort de Jarque

Les mostres de suport al símbol perico i a la seva família no es van fer esperar. Centenars d’aficionats van acostar-se als voltants del llavors estadi de Cornellà-el Prat, plens de consternació, tristesa i dol, per deixar-hi bufandes, espelmes i flors en memòria del seu capità.

Mort Jarque 2009 porta 21

Un dels homenatges més recordats va ser el d’Andrés Iniesta, que en la final del Mundial de Sud-àfrica 2010, després de marcar el gol que va proclamar Espanya campiona del món va lluir una samarreta amb la frase “Dani Jarque, siempre con nosotros”. Per aquest motiu, el migcampista, tot i ser exjugador de l’etern rival de l’Espanyol, sempre ha estat aplaudit a l’estadi blanc-i-blau.

Jarque, un espanyolista del planter

Dani Jarque va arribar als 12 anys a l’Espanyol. El de Sant Boi de Llobregat va debutar amb el primer equip el 2002, en un partit contra el Recreativo de Huelva, i es va anar convertint a poc a poc en una llegenda del club i un símbol per a tot l’espanyolisme. Lluint la samarreta blanc-i-blava va aconseguir la Copa del Rei el 2006 i un subcampionat de la Copa de la UEFA el 2007, perdent la final contra el Sevilla en els penals.

Un llegat que encara perdura

El pes que va guanyar-se al vestuari va acabar-se materialitzant amb el braçal de capità, que li va concedir l’entrenador Mauricio Pochettino el 18 de juliol del 2009, un mes abans de la seva mort i poc abans que s’inaugurés el nou estadi. El seu llegat segueix viu encara avui, i ho evidencia cada minut 21 a l’estadi de l’Espanyol, on l’afició aplaudeix religiosament recordant el que sens dubte és un símbol i una llegenda.