Avui en dia, per De la Puente es mou com si res a sobre de la cadira, però per arribar a dominar-la li ha calgut un gran esforç. Tot el contrari de la raqueta. Haver practicat l’esport abans, li dona un plus sobre la resta. I la colpeja tant bé que ha aconseguit tres campionats del món júnior i un bitllet per als Jocs Paralímpics de Rio. Una fita de la qual els pares en tenen molt bona culpa. De la Puente vol fer carrera en el tennis en cadira de rodes. Però és conscient que no serà un camí fàcil i no ha deixat de banda la seva formació acadèmica. Si res no ha pogut tombar l’actitud positiva de Martín de la Puente, res no fa pensar que ningú li pugui treure el somni d’arribar al número 1 mundial.